Quan tocar fusta no és sinònim de bona sort

L’Espa­nyol està de pega. L’equip ori­en­tat per Diego Martínez no acaba d’enlai­rar-se i, incapaç de donar con­tinuïtat a la bona versió que ha acon­se­guit ofe­rir per moments, segueix mirant a baix a només dos punts del des­cens. Però és que tam­poc els detalls l’estan acom­pa­nyant. La lliga la va començar amb els seus por­ters empas­sant-se gols increïbles i impro­pis de l’elit, i ara, pas­sat mig cam­pi­o­nat, veu com els pals, amb els quals s’està esta­ve­llant de forma recur­rent, li estan impe­dint de sumar més punts. I és que ningú ha picat més vega­des a la fusta que l’equip blanc-i-blau a pri­mera divisió aquesta tem­po­rada; fins a deu pilo­tes al pal ha xutat.

Òbvi­a­ment, cada par­tit és una història, i no se sap què hagués pogut pas­sar en cadas­cun, però si es can­vien tots els pals de l’Espa­nyol per gols, el con­junt perico tin­dria 12 punts més. Més real és fixar-se en ins­tants d’enfron­ta­ments con­crets, que si en comp­tes d’anar a la fusta la pilota hagués anat a dins el matx hagués que­dat segu­ra­ment liqui­dat. En l’Espa­nyol-València (2-2), Dar­der, al minut 63, va topar amb el tra­ves­ser, abans de mar­car després el 2-1. I en l’Espa­nyol-Elx (2-2), amb empat a dos, en l’última jugada, al minut 94, Mela­med va xutar a la cre­ueta, una diana que sí que hagués estat segur la de la victòria. Aques­tes dues acci­ons son qua­tre punts. D’altra banda, l’Espa­nyol també ha rebut pals, davant l’Alme­ria, el Vila-real, l’Osa­suna, el Cadis i l’Ath­le­tic, però con­tra els tres pri­mers va per­dre, men­tre que con­tra els dos dar­rers, amb els grocs va empa­tar (2-2) i amb els roig-i-blancs va gua­nyar (0-1).