“No esperàvem aquest final tan dur.” El seleccionador del Japó, Akira Nishino, devastat, era la cara de tot un país després de caure de manera cruel en els vuitens de final de la copa del món. El combinat asiàtic guanyava contra Bèlgica per 0-2 en el minut 70, però va acabar perdent, amb una acció a l’últim moment quan el matx s’encaminava cap a la pròrroga. Els va castigar la innocència, als samurais blaus, que quan faltaven pocs segons perquè es complís el temps afegit, van servir un córner a favor buscant el gol de la victòria, Courtois va blocar la pilota i va iniciar un vertiginós contraatac que va acabar en tragèdia nipona. N’hi hauria hagut prou servint el córner en curt, deixar passar el temps i l’àrbitre hauria xiulat el final, però no, el Japó només volia marcar. “Volíem sentenciar i acabar, encara que és cert que el més lògic era anar a la pròrroga. No preveia aquest contraatac tan perfecte”, va declarar Nishino, palesant aquesta audàcia, aquesta valentia, gairebé inconsciència i candidesa, mostrada pel seu equip.

Al Japó, doncs, que continua veient avall la barrera dels quarts de final en un mundial, li va tornar a faltar un punt d’astúcia. “Al futbol japonès li falta competitivitat”, ha assegurat més d’una vegada Javier Aguirre, que va ser seleccionador del combinat asiàtic durant el 2014 i el 2015. “Veus partits de la lliga japonesa i alguns semblen amistosos. Trobes a faltar aquella picardia, en el bon sentit de la paraula. Si guanyes al minut 85, vas més a poc a poc a buscar la pilota, piques un córner en curt, et cordes les sabates... S’ha de tenir aquesta picardia, dins del reglament, per descomptat”, explicava el tècnic mexicà, un dominador d’aquest altre futbol que durant el seu pas pel futbol nipó va intentar inculcar sense èxit.

I és que el japonès està fet d’una altra pasta, té un altre tarannà i manera de fer. “Són una societat amb una cultura i mentalitat de respectar-se molt amb l’altre, de no molestar, i això ho acaben traslladant al camp”, explica Albert Ballesteros, entrenador català que ha entrenat durant un any al Japó en el futbol de base. “Per exemple, els costa ficar el braç en les disputes. Allà quan treballàvem en l’àmbit defensiu, en temes com l’acuit i l’entrada, em costava tres dies que el nen fos capaç de ficar el braç i després creuar el cos, per agafar aquest punt d’agressivitat. Ells diuen: «És que si hi poso el braç és falta.» Els costa el tema del contacte i sortir de l’establert en general”, assevera Ballesteros.

A Rússia, la selecció del Japó ha mostrat les dues cares: ha ofert una versió molt estimulant amb la pilota, però també una altra en què li ha faltat acabar de competir. Històricament, posseïdor de futbolistes de qualitat, sempre s’ha mostrat, sobretot, molt dèbil a les àrees. “Molts jugadors tenen por de l’error, i necessiten assegurar-se sempre al màxim per minimitzar al màxim les possibilitats de fer el ridícul. El jugador japonès, per exemple, dins de l’àrea rival, fins que no té una posició de tir còmoda i no pot aixecar el cap per veure el porter, no xuta. No té aquella determinació per finalitzar ràpid. El primer gol de Haraguchi contra Bèlgica n’és un exemple claríssim: entra dins l’àrea, s’espera, se li queda una mica enrere i acaba xutant, però encara té el dubte, tot i l’avantatge que tenia”, indica el tècnic català. Un altre aspecte clau per entendre el jugador japonès és la metodologia d’entrenament amb la qual ha crescut. “Tots els entrenaments són molt analítics, amb exercicis en què el jugador gairebé no pensa, sinó que executa allò que li diu l’entrenador que ha de fer. Pots veure un jugador deu minuts seguits driblant dos cons de la mateixa forma i amb les mateixes correccions”, expressa Ballesteros. “Hi ha molts jugadors amb molt de talent, que tenen una relació amb la pilota boníssima, però que després, a l’hora de competir, de decidir, de dominar els petits detalls, tenen problemes”, hi afegeix el preparador.

És la naturalesa del futbolista nipó, obligat a modelar-se per fer un pas endavant. “Volíem que el nostre equip tingués una mentalitat diferent, però pot ser que encara falti alguna cosa”, va reconèixer Nishino després de l’eliminació. “Hi tornarem d’aquí a quatre anys”, va concloure.