Que parli Wembley
Itàlia i Anglaterra es disputen el títol de l’Eurocopa en el coliseu londinenc
Els italians han abandonat el ‘catenaccio’ i l’atac dels anglesos està carregat de talent
Partit majúscul per tancar l’Eurocopa i proclamar el nou rei continental. Wembley serà l’escenari i les seleccions d’Itàlia i Anglaterra, les protagonistes. A partir de les 21 hores, els inventors del futbol tindran, 55 anys després d’aquell mundial que van guanyar, també a casa seva, l’oportunitat d’aixecar un altre gran títol. Al davant, però, hi haurà un senyor equip, la Itàlia de Roberto Mancini, que no té res a veure amb la clàssica Itàlia del catenaccio, per bé que en conserva l’empremta competitiva, com va demostrar en la semifinal contra Espanya. Una squadra valenta i decidida, que no ha perdut cap dels 33 últims partits que ha disputat. Els anglesos, mirats de reüll després del discutible penal que els ha situat a la final, hauran de tombar un mur.
La grada, això sí, bufarà a favor de l’equip de Gareth Southgate. S’esperen al voltant de 60.000 espectadors a Wembley, la immensa majoria anglesos ja que no és possible que viatgi ningú des d’Itàlia. Anglaterra és un equip carregat de talent, però el seu ADN i la seva afició l’impulsen a proposar un futbol simple, directe i vertiginós. No ha perdut un sol partit en aquesta Eurocopa i només ha encaixa un gol, en bona part pel zel defensiu del seleccionador. En tot cas, la final d’aquesta nit és la gran revàlida per a aquest equip, que quedaria per a la història del seu país si enlairés el trofeu.
Els onzes habituals
Res no fa pensar que Mancini i Southgate canviïn la seva aposta tàctica ni els noms dels seus titulars. Així, mentre que l’italià plantarà els seus futbolistes amb l’habitual 4-3-3, l’anglès proposarà un 4-2-3-1, menys brillant però igualment efectiu. La defensa és una línia especialment forta en els dos finalistes: els rivals d’Anglaterra troben molt pocs espais per maniobrar amb dos migcentres de contenció com Declan Rice i Kalvin Phillips, mentre que, a Itàlia, l’experiència de dos centrals com Leonardo Bonucci i Giorgio Chiellini marca una ratlla molt difícil de traspassar. La squadra azzurra té millor porter, el jove Gianluigi Donnarumma, que ha estat el millor del torneig, es troba un esglaó per sobre de Jordan Pickford. Els three lions, però, tenen millors laterals, sobre tot després de la lesió de Leonardo Spinazzola. Al mig del camp, s’hauria d’imposar el talent del trio Verratti-Jorginho-Varela, però a la davantera el potencial anglès, amb noms com els de Harry Kane, Raheem Sterling i Bukayo Saka, fa tremolar.
Serà la primera final d’Eurocopa per a la selecció anglesa i la quarta per a la italiana, que va guanyar el títol del 1968, però va perdre els del 2000 i 2012. Arbitrarà el neerlandès Björn Kuipers i a la llotja hi seuran el president de la República Italiana, Sergio Mattarella, i el príncep Guillem d’Anglaterra. Tot un esdeveniment, més enllà del futbol.
ELS ENTRENADORS
La mort de Paul Mariner i la bogeria de Chiellini
El dia abans de la final, Anglaterra plorava la mort de Paul Mariner, el llegendari futbolista anglès dels anys 70 i 80 del segle passat, internacional 35 vegades i campió de la FA Cup i de la copa de la UEFA amb l’Ipswich Town. Mentrestant, en l’entrenament dels three lions, a Saint George’s Park, només hi va faltar Phil Foden per culpa d’un inoportú cop. “És el partit més important de les nostres vides. Hem d’intentar que tothom torni a ser feliç en aquest estadi i en aquest país. És una gran oportunitat per a nosaltres com a grup, com a país, i ho donarem absolutament tot”, subratllava el migcampista del Liverpool Jordan Henderson.” Aquests jugadors hauran deixat un gran llegat, passi el que passi. Però hem d’aprofitar aquest moment”, considerava, per la seva part, el seleccionador, Gareth Southgate.
El missatge no era gaire diferent en l’altre costat. “Espero tenir la satisfacció que no vaig tenir com a jugador, tot i haver jugat en seleccions fortíssimes”, manifestava el seleccionador italià, Roberto Mancini. “Ells són més forts, però el futbol es juga amb la pilota a terra”, hi afegia. “Esperem sentir els nostres aficionats a la fi del partit. Durant el partit hem de pensar a crear joc, a marcar i a defensar bé”, deia també. El capità, Giorgio Chiellini, agraïa l’oportunitat de disputar un partit com el d’avui quan està a punt de complir 37 anys. “És una sort increïble poder jugar aquesta final. Però cal alleujar la tensió, sabem que és important, no cal emfatitzar sinó mantenir alta la concentració. Cal gaudir, amb alegria. Cal jugar amb despreocupació i una mica de bogeria”, sentenciava.