El futbol deixa d'il·lusionar Jorquera
El porter del Girona es retira als 31 anys per dedicar-se de ple al negoci familiar
El bescanoní vol ser honest amb ell mateix i amb el club i penja els guants
Admet que no farà marxa enrere i que no està prou motivat per ser professional
Valora com a privilegi haver estat futbolista tant de temps, però el motiven «altres coses»
L'exporter del Barça renuncia a dos anys de contracte i ja té substitut: Santamaría
-
Jorquera saluda un amic, ahir a Montilivi` Jorquera, abraçat amb Xavi Julià. A l'esquerra, el vicepresident primer, Joaquim Boadas MIQUEL RUIZ. -
Jorquera, abraçat amb Xavi Julià. A l'esquerra, el vicepresident primer, Joaquim Boadas MIQUEL RUIZ. -
Roda de premsa de comiat de Jorquera, amb Raül Agné entre el públic. MIQUEL RUIZ.
«Tinc ganes de tirar endavant nous projectes, noves il·lusions, que no són compatibles amb la pràctica del futbol»
«Aquest comunicat arriba una mica tard. Ha estat un estiu mogut i vam decidir de fer-ho així per mantenir l'estabilitat»
«Vull agrair al club, i a en Xavi [Julià] i en Micki [Albert] en particular, la comprensió i les facilitats que m'han donat»
«És una decisió definitiva, tinc ganes de canviar i posar-me al capdavant dels negocis de casa»
«Tornar al futbol? Si jugués a futbol no seria professional i no faria de porter, segur. El Bescanó és l'únic equip que m'ha fet una oferta [somriu]»
«No crec que ho hagi fet tot en el futbol. Només vull ser honest amb mi mateix»
«Per competir a aquests nivells has d'estar amb ganes i tenir concentració i motivació per rendir»
«Plego i el club no m'ha de fer cap retribució. Èticament és correcte»
«Quan prens una decisió així, ja no escoltes els que et volen convèncer per seguir»
Albert Jorquera i Fortià (Bescanó, 3-3-1979) ha passat de ser un futbolista professional a convertir-se en un conegut joier de Girona. El porter del Girona fins aquesta setmana va anunciar públicament ahir, 11 d'agost del 2010, que deixa el seu equip i la pràctica activa del futbol per sempre més. Amb 31 anys, a l'exjugador del Barça ja no el sedueix el futbol i té ganes de canviar. Jorquera no està saturat del futbol, ni pensa que ja ho ha fet tot en l'esport d'elit. Vol fer altres coses, com ara posar-se al capdavant del negoci familiar de joieria. Jorquera deixa el Girona tot i que li quedaven dos anys més de contracte, i ja té substitut, Roberto Santamaría (Las Palmas).
Jorquera va acomiadar-se ahir de manera pública a la sala de premsa de Montilivi. Acompanyat dels seus assessors Álvaro Pelegero i Arturo Canales, l'exporter gironí va arribar cap a les dotze del migdia a l'estadi del Girona. Va enraonar una estoneta amb el tècnic, Raül Agné; l'entrenador de porters, Toni Jiménez Sistachs, i el delegat, Javi Galiano, a l'entrada principal de Montilivi, i va fer temps per explicar, durant vint minuts, per què, amb 31 anys, es retira com a jugador en actiu. A Jorquera li interessa ara fer altres coses i no es veu preparat per entrenar-se i lluitar amb Dani Mallo per la titularitat del Girona. «El que penso és que és el moment de ser honest amb mi mateix i amb el Girona. Per competir a aquests nivells, s'han de tenir les ganes, la concentració i la motivació per poder rendir al màxim nivell. Això ho tinc claríssim», va explicar.
El permís del club.
Agraït i privilegiat.
Jorquera va admetre que comunicava un pèl tard el fet que es retira, però que l'estiu havia estat mogut. L'exporter va comentar que es considerava un privilegiat per haver estat futbolista tant de temps. Format en el Bescanó i el Vilobí, Jorquera va estar en el Barça quinze anys, dels quals sis en el primer equip. Va passar pel Vilobí i també va jugar a Mataró i a Ceuta.
Albert Jorquera
Salvar-se amb el Girona, un èxit comparable als títols del Barça
Durant la seva compareixença, Albert Jorquera va voler recordar la consecució de la permanència la temporada passada, resolta amb un penal miraculosament transformat per Kiko Ratón en el temps afegit de l'últim partit de lliga, a Montilivi contra el Múrcia. «Va ser una experiència traumàtica, molt enriquidora i segurament difícil d'oblidar», va explicar Jorquera. El de Bescanó no ha arribat a complir el seu primer aniversari en l'entitat gironina, però ha tingut temps per assolir una de les fites importants dins una trajectòria plena de triomfs de prestigi. «La salvació de l'any passat és un dels grans èxits de la meva carrera i és comparable a tots els altres que tinc, que per sort són molts», va expressar Jorquera, orgullós «com a gironí» d'haver tancat la seva etapa com a futbolista deixant l'equip de la seva ciutat «allà on mereix estar». Tot i que es desvincula professionalment de l'esport, vol estar a prop dels que fins fa ben poc eren els seus companys. «Vindré al camp i animaré l'equip com es mereix, de la mateixa manera que ho ha fet sempre l'afició del Girona», va expressar per cloure la seva intervenció.
El vicepresident primer del Girona, Joaquim Boadas, en representació del consell d'administració, va voler destacar tots els èxits que el porter ha aconseguit durant l'etapa en el Barça (dues lligues de campions, tres lligues de primera divisió, dues supercopes estatals, una copa del Rei i una copa de Catalunya). En la seva declaració institucional va definir la jornada d'ahir com «un dia trist per a l'esport gironí».
