L’adeu de l’únic rei sense successió
Pelé traspassa deixant un buit en el món del futbol i sobretot al Brasil, que s’acomiada d’O Rei en ple mundial, la competició que va engrandir la llegenda del futbolista que ho va guanyar tot amb el Santos
Dies després d’assistir a la consagració definitiva de Leo Messi, que va liderar l’Argentina cap al tercer títol mundial, el món del futbol viu un capítol trist. És l’hora de dir adeu a una de les grans estrelles mundials d’aquest esport, si no la més gran de totes. O Rei Pelé va traspassar, minuts abans de dos quarts de vuit del vespre, amb 82 anys. L’estat de salut de Pelé ja era crític des que, en ple mundial, va ser ingressat a l’hospital Albert Einstein de São Paulo, el 29 de novembre. La salut de l’astre brasiler era delicada des de fa temps pels problemes de columna vertebral, maluc i genoll que havien reduït la seva mobilitat. Des de fa un any, però, el seu estat havia empitjorat arran d’un càncer de còlon que se li va detectar el setembre del 2021. Va ser intervingut, però fa uns mesos se li va detectar metàstasi en altres òrgans vitals, i ahir va dir prou “a conseqüència d’una disfunció multiorgànica com a resultat de la progressió del càncer associat a la seva condició clínica prèvia”, segons va dir el comunicat mèdic.
L’adeu de Pelé és un xoc descomunal per al panorama futbolístic, que s’acomiada d’un dels millors jugadors de la història, que sempre ha tingut el reconeixement dels seus companys i rivals: “És el jugador més complet que he vist mai”, va dir d’ell Beckenbauer; “A vegades sento que el futbol es va inventar per aquest màgic jugador”, Bobby Charlton; “Va ser l’únic futbolista que va sobrepassar els límits de la lògica”, Johan Cruyff; “Pelé, Messi i Cristiano són grans jugadors però Pelé era el millor”, Di Stéfano; “Va ser el millor, una barreja de Cruyff, Maradona, Di Stéfano i Messi”, Menotti; “Hi ha el Pelé home i el Pelé jugador i per jugar com ell s’ha de jugar com Déu”, Platini.
Marxa l’home dels 1.248 gols, una absoluta barbaritat. I sí, no van ser tots en partits oficials, ja que la dada inclou tots els partits amistosos i en tornejos semioficials que es disputaven a la dècada dels seixanta i setanta, però marcar 1.248 gols en 1.351 partits està a l’abast de ben pocs. I, si només s’agafen els partits oficials, les xifres no empitjoren, ja que Pelé es va acomiadar del futbol amb 757 gols repartits en 831 partits. I tot això sense ser un golejador pur, i és que la figura de Pelé sempre s’ha assimilat com la del futbolista total, un malabarista amb la pilota, capaç de trencar amb tot el que estava concebut fins llavors en el món del futbol. I és que bona part dels grans detalls que han deixat vàries estrelles, Pelé els havia fet abans.
El que va fer Pelé seria impensable en el món del futbol actual, i és que es va convertir en una llegenda sense sortir del club que l’havia vist créixer, el Santos. Al club de l’estat de São Paulo, hi va arribar molt jove, després d’abandonar la seva feina en una fàbrica de sabates per perseguir el somni de guanyar-se la vida jugant a futbol. Eternes gràcies a Waldemar de Brito, exfutbolista de la selecció brasilera, per convèncer la seva família a fer aquest pas. Amb només 16 anys Pelé ja es va deixar veure en el primer equip i amb 17 s’hi va consolidar. Era el 1957 i ja va tenir un paper destacat, marcant 36 gols en el campionat estatal. En un tres i no res s’havia convertit en una estrella i durant 18 temporades més va ser la gran estrella d’un Santos que va guanyar tots els títols possibles a escala estatal, nacional, continental i intercontinental. Amb 35 anys, i amb res més a demostrar al Brasil, Pelé se’n va anar als Estats Units per jugar en el New York Cosmos i impulsar el futbol en un país on fins llavors era residual.
Canviant la història
Els colors blanc-i-negre del Santos són els que van acompanyar Pelé gairebé tota la seva vida, però el món del futbol el recorda, sobretot, pel que va fer vestit de groc amb la selecció del Brasil. I és que els debats sobre qui és el millor futbolista de la història no s’acabaran mai, i quan es retirin jugadors com ara Messi i Cristiano Ronaldo tornaran a estar més vius que mai, però el palmarès internacional de Pelé serà inigualable –o, si més no, això sembla. El motiu és clar, ja que O Rei és l’únic futbolista que pot presumir de tenir tres títols de campió de la copa del món a les seves vitrines –només 18 jugadors més, la majoria companys seus amb el Brasil, poden dir que en tenen dos.
L’idil·li de Pelé amb el mundial va començar el 1958. Fins llavors el Brasil encara no havia guanyat mai cap títol i, tot i tenir només 18 anys, Pelé ja tenia la pressió a sobre de liderar la selecció cap al títol. I ho va fer. Amb sis gols en quatre partits, Pelé el Brasil van conquerir, per primera vegada, el mundial. I, acompanyat d’una generació d’estrelles com ara Garrincha i Zito, Pelé i el Brasil no en tenien prou i van repetir el 1962, tot i que aquesta vegada el títol va tenir un gust més amarg per a O Rei, que per culpa d’una lesió només va poder jugar dos partits, en què va marcar un gol. Però Pelé va ser l’únic de la generació que el 1970 encara estava en la selecció per conquerir, amb quatre gols seus, el tercer mundial d’una selecció del Brasil que, guiada per Pelé, ja ha estat per sempre més la selecció a batre.