L’EDITORIAL
Estrella global, símbol nacional
Era esperada per les complicacions derivades del càncer que patia i que la seva família havia fet públiques des de l’hospital els últims dies, però la mort d’Edson Arantes do Nascimento ha colpit el món del futbol. És més habitual del que convindria la tendència a l’exageració dels mèrits dels protagonistes en l’esport, gastant massa sovint qualificatius com històric i mític, però amb Pelé s’hi adiu tot. És indiscutible que el brasiler va canviar la història del futbol. L’únic futbolista amb tres mundials va aconseguir el primer quan només tenia 17 anys, un rècord de precocitat encara vigent. Va superar de llarg el miler de gols, però quedar-se amb les xifres de gols i títols seria fer molt curt. És el fundador del jogo bonito, d’un estil que ha marcat per sempre més el futbol brasiler. Fort, atlètic, fi, dominador de tots els registres. Elegant, trencador, únic. El rei, en una època en què per veure’l s’havia d’anar al camp. I, com a pioner, va ser també el primer futbolista convertit a marca comercial. Un fenomen de masses que transcendeix el futbol, l’esport.
Tot i tenir ofertes d’Europa, només hi va estar per fer-hi gires i va mantenir una fidelitat al Santos –només trencada al Cosmos de Nova York abans de penjar les botes– digna de destacar i motiu d’orgull per als brasilers. És, de fet, un dels dubtes que sempre s’ha plantejat al voltant de la seva figura: què hauria fet més si hagués fitxat per un club europeu? No li va fer falta, ni per ser un referent mundial ni tampoc per convertir-se en una màquina de fer diners.
La mort de Pelé arriba dies després que Leo Messi alcés, per fi, la seva primera copa del món, amb la qual corona una trajectòria espectacular, constant a dalt de tot durant molts anys. L’èxit de l’argentí contribueix a reforçar la seva candidatura en el debat, sempre obert a discussió, sobre qui és el millor jugador de la història del futbol. Tan lícit és afirmar que Leo Messi és el millor de tots els temps com agosarat discutir els mèrits de Pelé. Al Brasil, de fet, no hi ha discussió. Hi ha un sol rei. O’Rei. Mor la persona, neix el mite.