Fran Piera i Aday, dos noms propis del Sant Andreu-Santboià

El d'aquesta tarda serà un par­tit espe­cial per a Fran Piera (Ale­lla, 19-12-87). L'actual extrem del Sant­boià ha estat andre­uenc les últi­mes tres tem­po­ra­des i mitja i ha dei­xat molts bons records al Narcís Sala. «Jo sóc molt extra­ver­tit i sé que la gent d'allà m'estima, però la veri­tat és que no sé com res­pondré, però el que està clar és que aquest par­tit té un extra de moti­vació per a mi», explica. Fran Piera va arri­bar al Sant Andreu el 2006 de l'Alavés B (2a B) –hi va anar sent encara juve­nil del Bada­lona–, en aque­lla tem­po­rada des­as­trosa del des­cens a ter­cera, tot i que ell en va treure alguna cosa posi­tiva: «Va ser un any dolent com a col·lec­tiu, però per a mi va ser bo pel nivell dels com­panys vaig tenir.» L'any següent a ter­cera només tres juga­dors van con­ti­nuar: ell, Mira­lles (ara a la Grama) i San­tos (reti­rat). Després de ser una peça clau en l'ascens, va deci­dir pro­var l'aven­tura de jugar en un filial de pri­mera, el Vila-real. Va començar jugant al B, però va aca­bar al C i, dece­but, va arri­bar al Narcís Sala al desem­bre. «Des del retorn de Vila-real les lesi­ons no m'han dei­xat bri­llar, i per això vaig fit­xar pel Sant­boià, perquè volia recu­pe­rar les bones sen­sa­ci­ons i els minuts de joc», explica l'extrem mares­menc.