3a divisió
Terrassa-Rubí
Un cop d'ull al passat
Sergio Montero, ara a les files del Terrassa, va explotar al Rubí, encadenant una sèrie de grans temporades al futbol català
Gairebé una dècada després, el de Barberà del Vallès tornarà allà on va iniciar una carrera plena de promocions i d'ascensos de categoria amb protagonisme
Poca gent hi ha tan reconeguda i estimada en el futbol català com Sergio Montero. L'extrem de Barberà del Vallès és d'aquells jugadors que no marxen de cap camp de futbol sense saludar o tenir una abraçada per a algú. I aquest diumenge en la visita que farà el Terrassa a Can Rosés, Montero s'haurà d'aturar molts cops. Allà, el fi extrem vallesà va començar una carrera meteòrica en el futbol català, en què ha viscut tres ascensos de categoria i ha disputat tres promocions. “Després de set anys és molt especial tornar a Rubí. Vaig passar tres anys realment bons i tenia moltes ganes de tornar”, diu Montero, que va tenir una eclosió tardana amb 27 anys. I és que el de Barberà va començar a les files del Manresa després de sortir del Mercantil. Allà va tenir una greu lesió de menisc, de la qual es va recuperar jugant mitja temporada amb l'equip del seu poble, el Barberà. A la temporada següent va tornar a tercera amb el Vic, i hi va romandre dos cursos just abans d'arribar a Rubí. Aquí, Montero es va destapar i va signar tres grans temporades: la primera amb l'ascens de primera catalana a tercera, i les dues següents signant 16 gols a la 2004/05 i 14 a la 2005/06.
No tot van ser flors i violes
Tot hauria estat perfecte si no fos per una lesió que va tenir amb el conjunt vallesà. “A Rubí vaig veure coses molt bones i una de no tan bona. Vaig tenir una greu lesió a les costelles que va tacar el gran final d'època amb el Rubí a tercera. Va ser una llàstima, però aquestes coses passen”, afirma el jugador, que reconeix que la seva gran trajectòria té origen en aquells anys. “El fitxatge que vaig tenir pel Sabadell va ser gràcies als companys amb què vaig gaudir a Rubí i al cos tècnic encapçalat per Kiko Díaz”. I és que a Sabadell, Montero es va convertir en un dels símbols de l'ascens de tercera a segona B i en el jugador més carismàtic d'aquell equip. Amb els arlequinats, l'extrem ha jugat el seu únic any a la categoria de bronze guiat per Ramón Moya, que més endavant va decidir prescindir d'ell. Després de la seva etapa amb el Sabadell, Montero va disputar dues promocions d'ascens consecutives amb diferent sort. Amb l'Hospitalet no va aconseguir pujar a segona B, tot i que sí que ho va fer un any més tard amb el Santboià. Després, el seu fitxatge pel Terrassa el va tornar al Vallès Occidental, ja superant la trentena però amb les mateixes il·lusions que quan era al Rubí. “Tant de bo pugui tornar a jugar una promoció amb el Terrassa”, diu, recordant una gran trajectòria.