En la immensitat de l'esplanada de Sant Oleguer, allà on el Sabadell dóna utilitat a un complex esportiu que als matins està gairebé desert, el que crida més l'atenció és Nauzet Pérez. La seva alçada –fa 1,90 m– i la seva gran envergadura, que l'han dut a ser el porter revelació de la segona A, no són res comparat amb el seu caràcter. Perquè ell crida durant els entrenaments, parla amb vehemència mentre es fan els exercicis, esperona els seus companys i de vegades els desafia quan s'han d'enfrontar amb ell. Tot plegat, per crear un clima del qual ni el mateix entrenador ni els encarregats del material se salven. “Jo quan m'aixeco al matí em llevo molt content, perquè sé que són pocs els anys que, desgraciadament, ens dedicarem a això del futbol i no sabem quan se'ns acabarà”, afirma el porter canari. “Intento contagiar els companys i crec que això és bo per a mi i per a tota la gent que m'envolta”, afegeix.

Nauzet ha anat voltant per tota la geografia estatal des que va començar la seva carrera a Las Palmas a segona divisió A quan era un adolescent. Ell diu que ja està asserenat, que l'edat ha fet que es repensi molt més les coses, i és que, amb només 27 anys, ja ha viscut en onze vestidors diferents. “La meva carrera ha estat difícil. En el moment que vaig sortir de Las Palmas no em vaig trobar còmode en cap equip, perquè jugava intermitentment”, explica el porter canari, que assumeix la seva part de culpa sobre aquesta inestable trajectòria: “Sóc una persona que va molt de cara i amb l'edat m'he asserenat més. Abans ho deia tot sempre, passés el que passés, i amb el temps t'adones que hi ha vegades que has de callar. També és cert que sóc una persona a qui li agraden molt els reptes. No em fan por. Per això vaig venir aquí assumint que hi havia algú com De Navas”, se sincera.