Increïblement cert
El Girona acaba celebrant tres punts que ni el més optimista ni tan sols podia intuir a la mitja part, amb un Sporting molt superior i un Isaac Becerra incommensurable a sota els pals
Felipe (72'), de penal, i Eloi (79'), de falta, van capgirar el 0-1 d'Hugo Fraile (12')
El Girona va acabar aixecant un partit impossible amb un desenllaç que no estava escrit en cap guió perquè el que va passar ahir a Montilivi era del tot inimaginable. D'entrada, la gent ja se'n feia creus que al descans el marcador reflectís un esquifit 0-1 després que l'Sporting hagués tingut futbol i ocasions de sobres per anar-se'n a la mitja part amb un 0-3 o un 0-4. Però encara va ser més inversemblant que el Girona pogués aixecar el partit en el tram final, precisament quan la teoria deia que els 120 minuts de copa començarien a passar factura i que els de Ricardo Rodríguez s'acabarien diluint com el sucre en el cafè. L'Sporting, que no va tenir partit entre setmana, va cometre l'error majúscul de fer un pas enrere en la segona part i de no posar el peu al coll al seu rival, que amb el 0-2 segurament hauria tirat la tovallola. En canvi, va arribar l'1-1 –els locals van treure petroli d'aquesta acció, que va acabar amb l'expulsió de Lora–, que va tenir uns efectes superiors als d'uns quants dies seguits de recuperació al wellness o de la ingesta dels complexos vitamínics més avançats. Amb l'adrenalina desbocada i un estat d'ànim superlatiu, el Girona va trobar també el 2-1 –les faltes per fi van fer justícia a Eloi, que havia enviat les dues últimes al pal– i va mantenir el cap fred i la tensió al límit perquè en els minuts que quedaven –11, que al final van ser 16 pels cinc d'afegit– no es repetís la història del dia del Numància o del Sabadell, en què l'equip va acabar cedint un empat als últims minuts per no saber tancar els partits. El triomf, del tot inesperat, va enterrar una sèrie de quatre partits sense guanyar (1 punt de 12) que, d'haver-se allargat, hauria abocat el Girona a flirtejar de ple amb la zona de descens.
L'Sporting i Becerra
Conscient que canviar la dinàmica era innegociable, Ricardo Rodríguez va sacsejar l'onze i va remoure un dibuix que en cap moment no es va veure del tot clar si era un 4-3-3, un 4-1-4-1 o una disposició més asimètrica. De fet, va fer la sensació que ni els locals van saber gaire bé a què jugaven. El tècnic asturià va confiar els laterals a Juanlu (el cordovès va tornar a passar per davant de Ramalho) i Juncà, mentre que va preferir que fos Richy (en comptes de Mas) qui fes parella amb Migue a l'eix, tot i que el gallec va tenir un parell d'indecisions que li haurien pogut costar molt cares a l'equip. De mig del camp cap endavant, el tècnic va associar per primer cop Jandro i Felipe, va accelerar la reaparició de Timor i va deixar Chando a la banqueta a favor de Gerard Bordas. El joc d'atac del Girona, però, va ser un petit desordre, en part perquè l'únic equip que hi va haver sobre la gespa de Montilivi en els primers 45 minuts va ser l'Sporting, que va fer el que va voler, menys liquidar el partit.
Els asturians van imprimir un ritme de joc molt alt des del començament i amb una pressió avançada van atropellar literalment el Girona, que es va encomanar a Becerra per arribar viu al descans. El porter local, amb quatre intervencions fantàstiques, va evitar que el Girona arribés a la mitja part amb el partit perdut i pensant només com fer-ho per evitar la humiliació.
L'efecte Chando
Tot i que la segona part va començar tal com havia acabat la primera (ocasió de Scepovic i aturada de Becerra en el primer minut), l'Sportting va desaccelerar i el Girona va buscar el joc més directe. Va ser oportuna l'entrada de Ramalho (per Timor) i no prevista la de Pere Pons (Matamala va acabar estabornit en una acció). Però decisiva la de Chando, que va entrar per Jandro en un moment en què l'equip necessitava tirar d'orgull. El davanter no va marcar, però va ser decisiu en la remuntada. Va tenir mala sort en la primera pilota que va tocar, que va estavellar al pal. Però, ben mirat, va ser millor que la pilota no entrés, perquè l'acció va continuar i va acabar amb un penal de Lora sobre Gerard Bordas, l'expulsió del jugador asturià i l'1-1 de Felipe. El mateix Chando va aparèixer poc després per forçar una falta a la frontal de l'àrea, que va significar el 2-1 d'Eloi.
El final es va fer etern, però aquesta vegada no hi va haver sorpreses. L'àrbitre va anul·lar un gol a Scepovic (93') per un fora de joc ben assenyalat. L'Sporting va torpedinar l'àrea local amb centrades des de tots els racons, però la defensa va estar molt ferma. Els asturians maleiran sempre més no haver tancat el partit en la primera parti. I també a Becerra.
