Quan les coses no van bé, amb justícia o sense, normalment l'entrenador és el centre de les crítiques i els dubtes. Javi Salamero se les va emportar totes quan l'equip va ingressar en el descens fa mitja dotzena de jornades. I el consell que regenta el Sabadell va actuar en conseqüència no només per esperonar l'equip, sinó perquè veia que el tècnic no estava fent bé la seva feina. Pocs equips, però, aconsegueixen un efecte tan bestial com el que està vivint el Sabadell ara mateix. La reacció del conjunt vallesà és tan evident que l'equip ha deixat d'estar en la zona de descens i s'ha començat a projectar com una alternativa als que ara mateix estan en promoció per pujar. I en sis partits. Els arlequinats tanquen la primera volta amb 30 punts. 15 els van sumar amb Salamero i els 15 restants, amb Olmo. La diferència és que el terrassenc els ha aconseguit en nou partits menys que l'entrenador rellevat.

Però realment ha canviat tant l'equip amb el nou entrenador? I com és, això, si Olmo formava part del cos tècnic de Salamero? “Els resultats ho diuen, però jo crec que no hi ha hagut tampoc un canvi tan radical. Al cap i a la fi, Olmo era el segon entrenador”, afirma Longás, que enumera les diferències d'un tècnic i un altre: “Olmo ha canviat un parell de coses, i amb això ha encadenat una sèrie de victòries que ens donen confiança i moral.” Nauzet, que va dir que Salamero li recordava un polític –“parla molt i només sap dir mentides”, va dir–, sí que hi troba moltes diferències: “La confiança, la manera de treballar... Tu arribes a l'entrenament i vas content. Són moltes coses”, admet el porter canari, que reconeix que els jugadors tenien una part de culpa en la situació de l'equip: “No vull posar excuses, perquè nosaltres també vam fer coses malament, però els factors que abans ens impedien estar bé, ara són totalment positius.” I justifica: “Faig èmfasi en l'entrenador, perquè des que ha arribat, hem canviat. Amb Olmo creixem, tenim il·lusió, perquè la qualitat la tenim.”