Minuts gens simbòlics

Tot i sortir en el minut 89, Rovirola va ingressar a la gespa en un moment molt delicat. No va ser el típic premi a un futbolista del planter quan el partit està guanyat. O perdut. Ben al contrari. “No és el minut, sinó el fet”, reconeix Rovirola. “Hi havia la possibilitat que el mister no gastés el tercer canvi. Però es va decidir jugar-se-la amb mi, cosa que és d'agrair. Em va dir que estigués tranquil i que ho fes com als entrenaments. Que fos molt i molt intens, però que no fes faltes que ens poguessin generar perill.” Rovirola, que llueix el dorsal 44, afirma que es va sentir còmode tot i la gran responsabilitat: “Vaig guanyar la primera pilota de cap i em va servir per entonar-me ràpidament. I la resta de companys em van animar i tranquil·litzar molt, sobretot Pere Pons. He de dir que el partit se'm va fer curt [van ser cinc minuts, amb els quatre d'afegit], però el final va ser molt benvingut perquè van ser tres punts d'or.”

Convocat, per fi

A Marc Rovirola el perseguia una mena de malastrugança cada vegada que tenia possibilitats d'anar convocat amb el primer equip. La temporada passada havia d'haver anat a Mallorca, però no va poder entrar a la llista perquè estava sancionat amb el Girona B i tampoc no podia jugar amb el primer equip. Exactament el mateix li va passar la setmana passada a Miranda (l'havien expulsat la jornada anterior en el Banyoles-Girona B). En la primera volta, Machín havia valorat també cridar-lo a files, però Rovirola no tenia la fitxa entrada en temps i forma i no se l'ha pogut activar fins aquest mercat d'hivern. Això sí, dissabte va tenir doble premi: convocatòria i debut. “I victòria”, afegeix el jugador nascut
fa 22 anys a Cornellà de Terri.

Bones perspectives

Amb setze anys, Marc Rovirola ja va jugar amb el primer equip del Banyoles la lliga de primera catalana. Després va tornar al Girona (hi havia estat l'últim any d'infantil i el primer de cadet) per jugar amb el juvenil A, a divisió d'honor. En fa quatre que juga al filial blanc-i-vermell (dos a segona catalana i els dos darrers a primera catalana). Serà l'últim any en el Girona B. “La idea és fer un pas endavant”, reconeix el jugador. Evidentment li agradaria trobar un lloc en la primera plantilla del Girona, tot i que possiblement li aconsellaran fer el pas intermedi que va fer Pere Pons l'any passat o Vivi i Bigas enguany: la cessió a un segona B.

Dissabte, Marc Rovirola va entrar en la convocatòria abans que un jugador com Cristian Gómez, amb més de 30 partits a primera divisió. I va ingressar al camp abans que homes com Mas, Jandro i Christian Alfonso, que es van quedar sense jugar. “Suposo que l'entrenador volia un jugador de les meves característiques”, diu Rovirola, que tot i haver jugat molts partits en el Girona B com a lateral i sobretot central, defensa que el seu lloc és el migcentre: “És on he jugat sempre i on em sento més còmode.”

El futbolista es mostra encantat amb el protagonisme cada vegada més accentuat del planter, tot i que lamenta que no s'hagi vist abans perquè fa anys que surten bons futbolistes del Girona, que ha tingut les màximes categories: “De vegades s'ha anat a buscar a fora el que ja es tenia a casa i s'ha perdut molta gent pel camí.”

Pel que fa a les possibilitats d'ascens del Girona, considera que parlar de primera té fonament: “Només s'ha de veure com s'entrena i la gana que hi ha. El play-off està molt ben encarrilat, però es lluitarà per pujar directe.”