Els efectes més buscats
La primera victòria a Montilivi insufla una dosi molt necessària de confiança, alleujament i convicció a la plantilla del Girona
L'equip de Machín buscarà ara encadenar dos triomfs, per primer cop en tota la temporada
Qualsevol escenari diferent del de la victòria hauria tingut uns efectes depriments per al Girona, conscient que no podia demorar més el primer triomf a Montilivi, no només per la situació en la classificació sinó també perquè el discurs del vestidor hauria perdut força. Amb el 3-0 contra l'Albacete, tot es veu amb uns altres ulls. L'equip pren distància (ni que sigui visual) amb la zona baixa, després d'avançar quatre llocs, i s'ha tret un pes de sobre. L'alleujament és comprensible, i s'hi afegeix una dosi de confiança, autoestima i convicció destacada pels mateixos protagonistes.
“Ja era hora. Teníem ganes de guanyar a casa, feia partits que ho mereixíem i per fi va arribar el dia, amb contundència i fent les coses bé”, explicava ahir Kiko Olivas, l'únic jugador de camp que no s'ha perdut ni un minut del primer terç de lliga. El triomf no ha servit per treure grans conclusions ni fer lectures més optimistes del compte, però ajuda a refermar el discurs que sortia del vestidor. “Ens dóna moral per continuar fent les coses tal com les estem fent. Contra el Lugo, ja ho havíem fet molt bé. I la primera part de l'Albacete va ser de les millors que hem fet”, apunta l'exjugador del Sabadell, un dels protagonistes del bon rendiment defensiu dels gironins, que han vist com els rivals els creaven poc perill les últimes setmanes –“vam anul·lar un equip que juga bé i sol generar força ocasions”– i van mantenir la porteria a zero per cinquena jornada (de catorze). El conjunt de Pablo Machín s'ha mantingut solvent al darrere i només ha encaixat dos gols en els cinc últims enfrontaments, per bé que li van costar la derrota, contra el Lugo (0-1) i l'Alavés (1-0). De fet, els marcadors ajustats havien estat constants des de l'arrencada en la lliga, fins al punt que cap partit (ni victòries ni derrotes) s'havia resolt per més d'un gol de diferència. Fins al 3-0 contra l'Albacete, una golejada amb efectes vitamínics.
LES REACCIONS
TREBALL DEFENSIU
AMB COMODITAT
Jairo, el màxim golejador i el més productiu, marca cada 126 minuts
El quart gol en la lliga no només va situar Jairo Morillas com a màxim golejador tot sol del Girona –desempatava amb Jaime Mata– sinó que va confirmar la productivitat del davanter sevillà, que aprofita molt bé els minuts de què disposa. Amb 505 minuts acumulats en la lliga, el jugador cedit per l'Espanyol veu porteria cada 126 minuts, força per davant de Rubén Alcaraz (cada 256 minuts), Mata (368) i Granell (525), els altres que han marcat més d'un gol. “Estic molt satisfet. Acumulo minuts, però tampoc molts, i pocs partits de titular, i l'eficàcia, de moment, hi és. El treball crec que també, i espero continuar sumant-ne molts més perquè d'això visc”, va comentar el jugador nascut a Gilena, molt inspirat a l'hora de definir davant del porter rival. “D'ocasions clares, crec que han entrat totes les que he tingut. També he fet algun altre xut, que s'ha d'intentar, però estic satisfet amb l'efectivitat.” El partit contra l'Albacete va ser el quart de titular de Jairo, que havia encadenat sis jornades sense cap presència en l'onze inicial. Sense Mata, sancionat, va formar tàndem d'atac amb el debutant Rubén Sobrino. “Em vaig sentir bé al seu costat. M'alegro molt pel seu debut, perquè ho havia passat malament”, va dir Jairo, preparat per tenir continuïtat malgrat el retorn de Mata: “Això ja depèn del mister. Estem tots disponibles, hi ha molta competència i l'entrenador decidirà.”
