“És seu, és seu.” Dejan Lekic acabava de marcar el gol i no parava d'assenyalar Pere Pons. El migcampista va celebrar la seva reaparició amb una jugada espectacular dins l'àrea rival. Va retratar Laguardia amb una retallada cap a dins, es va aproximar cap al porter Pacheco i, quan tothom esperava el xut, va amagar i va fer una assistència d'or cap al serbi. L'acció va decidir el partit, que Pere Pons va completar amb tota normalitat, recuperant pilotes a camp contrari en el temps afegit. Com si no li hagués passat mai res. Com si no s'hagués estat una setmana seguida a l'hospital. Com si no s'hagués perdut els cinc anteriors partits de lliga.

“Em pensava que faria el seu primer gol”, relatava després Machín. “Fa temps que li dic que esperem celebrar-ne algun de seu. Va creixent cada dia més, ja tenim automatismes perquè es despengi perquè té una conducció molt ràpida, però a aquestes zones ha de xutar. Avui no m'ha fet cas, gràcies a déu, i Lekic ha definit bé”, va comentar el tècnic. Pere Pons va acabar “molt satisfet” d'haver tornat a competir. “Cap al final he notat més el cansament, però m'he trobat molt bé físicament, sobretot en la primera part.” El de Sant Martí Vell va donar molt de valor als tres punts contra “un clar candidat a pujar”. “Hem demostrat que podem guanyar a qualsevol, i més a Montilivi. Hem sabut patir i competir.”