Quan, amb la lliga avançada, tots els equips s’hi juguen coses i les victòries valen el seu pes en or, els partits són tancats i els equips ho fien tot a no cometre errades i a l’encert dels seus futbolistes més determinants. El d’ahir, entre un equip de la zona alta, l’Oviedo, i un que lluita per fugir de les places de descens, el Nàstic, el va decidir un bon gol de Saúl Berjón en la millor jugada del partit (36’). Els grana, en canvi, no van tenir encert en les seves ocasions de gol en un partit en què van escassejar, i va veure trencada la ratxa de dues victòries seguides, les dues del Nou Estadi, i es manté a cinc punts de les places de descens en espera del partit d’avui entre l’Osca i el Barça B. Una victòria del filial blaugrana deixaria el Nàstic a tres punts del pou. L’Oviedo, per la seva banda, recupera el lloc entre els sis primers classificats.

Tenir un davanter centre rematador com Toché sempre a punt fa que l’Oviedo necessiti pocs arguments per amenaçar. La primera pilota a l’àrea del Nàstic va acabar amb una rematada, mig d’esquenes, del davanter centre local. Desviada, això sí, però era un avís per mantenir el rival en guàrdia. El Nàstic, per la seva banda, buscava sobretot Maikel Mesa, ahir de segon punta darrere d’Álvaro Vázquez, que va trobar alguns espais per portar cert perill, sobretot en una falta llunyana penjada per Sergio Tejera i rematada a la primera pel canari, que va topar amb un atent Herrero (16’). El joc, en un partit que no s’obria, transcorria sobretot pel mig del camp, i només una acció entre els dos laterals de l’Oviedo –una centrada de Christian i una rematada de Cotugno en una posició inesperada (18’)– va alterar la convivència a les àrees fins que va arribar la jugada decisiva. El Nàstic va perdre la pilota en atac, va fer un mal balanç defensiu i va patir una excel·lent transició del rival. Saúl Berjón va enviar una passada profunda a Toché, que va aguantar l’esfèrica i va esperar la incorporació del mateix Berjón, que va rebre la pilota just quan entrava a l’àrea i va etzibar un xut col·locat, lluny de l’abast del porter Dimitrievski (36’). Els locals, més tranquils, va controlar el partit fins al descans.

Moltes targetes

La segona meitat va tenir, durant molta estona, el ritme que va voler Ramon Folch. El mig centre reusenc de l’Oviedo, intocable per a Anquela, interpreta com ningú què necessita el partit. Va saber donar pausa a un joc que també va tenir moltes interrupcions, amb algunes accions de nervis i amb massa targetes grogues, sobretot per al Nàstic, en un partit que no va ser excessivament brusc. Nano Rivas va intentar que el partit s’obrís amb un segon davanter –Manu Barreiro– i amb un futbolista per fer centrades i executar faltes –Juan Muñiz–, mentre que Juan Antonio Anquela va buscar que el duel es mantingués sota control, enfortint les bandes –va acabar amb quatre laterals sobre la gespa– i situant Rocha, ja en els últims minuts, per tenir més la pilota. L’Oviedo no va poder impedir que el Nàstic tingués alguna ocasió de gol, sobretot una volea alta d’Álvaro Vázquez en bona posició (87’), però va aprofitar per disposar d’oportunitats per sentenciar a la contra, en què va topar amb un segur i encertat Dimitrievski.