Resistència èpica amb vuit
El Girona esgarrapa un punt heroic d’un partit marcat per les expulsions de Ramalho (28’), Cristóforo (78’) i Monchu (82’), que el penalitzaran
L’Almeria ho prova tot per superar Juan Carlos, però el desgast espectacular dels gironins té premi
ALMERIA 0 GIRONA 0
GOLS:Cap.ÀRBITRE:Arcediano Monescillo, del comitè castellanomanxec.Targetes grogues:Al local Samu (35’); i al visitant Juan Carlos (70’).Targetes vermelles:Vermelles directes als visitants Ramalho (28’), Cristóforo (78’) i Monchu (82’). GIRONA: Juan CarlosEl cost de les tres expulsions serà alt per a la pròxima cita, perquè la plantilla ja va prou justeta d’efectius i de forces, però el més normal és que hagués tingut penalització encara més directa. El Girona, però, va escriure un capítol per recordar al Jocs del Mediterrani d’Almeria, on va ser capaç de resistir totes les adversitats que se li presentaven per assegurar el 0-0. Un puntàs que mereix la condició d’èpic, perquè resistir el setge de l’Almeria amb set jugadors de camp i el porter és una heroïcitat. Ni el càstig ben aviat a Ramalho, per frenar molt i molt lluny de l’àrea Sadiq (28’), ni la rigorosa vermella a Cristóforo (78’), ni tan sols la pèrdua de papers de Monchu (82’) van espatllar l’espectacular desgast dels gironins, que van acabar fosos i castigats –i dimecres hi ha partit–, però amb l’orgull reforçadíssim. Així també es pot créixer.
Canvia amb la primera
A Gijón, la vermella a Enric Franquesa just abans del descans va esmicolar l’avantatge que tenia el Girona per l’expulsió anterior de Gaspar i va canviar el partit. A Lugo, la ingènua expulsió de Luna va obrir el ruixat gallec de la segona meitat. I ahir, a Almeria, una altra vermella en la primera part per llençar a les escombraries el treball de les pissarres. Aquest cop, segurament el menys culpable va ser Ramalho, que va rebre una passada enrere traïdora de Gumbau, va veure com la bèstia Sadiq se li anticipava i el va frenar. Era al mig del camp, però era vermella. Almenys ho va tenir clar des del VAR Muñiz Ruiz, que va fer revisar la jugada a Arcediano Monescillo, que havia ensenyat la groga.
El Girona no havia començat del tot malament. Li costava estirar-se i generar perill, però com a mínim es mantenia ferm. L’Almeria tenia més la pilota, però sense connectar amb la línia de tres quarts. Després d’una bona estona sense xuts –el Girona només en va fer un de Monchu, desviadíssim, després d’una bona circulació (12’)–, els locals van trobar algun espai per l’esquerra, sense acabar de definir. Sadiq, això sí, començava a fer treballar de valent tothom amb qui es trobava al davant. I l’amenaça es va convertir en malson amb la jugada de l’expulsió en diferit (28’). Sense Ramalho, Francisco va decidir situar Calavera de central i Aday de lateral dret. Dues línies de quatre juntes, amb Mamadou al davant, i a esperar. L’equip va prioritzar tant el treball defensiu que es va oblidar del tot d’estirar-se, i això convidava l’Almeria a assumir més riscos per inquietar Juan Carlos. A Sadiq, quan arrencava, no hi havia manera d’aturar-lo. Balliu va començar a aparèixer pel costat dret i va fer dues centrades molt perilloses, que ni el nigerià ni Carvalho van saber connectar bé de cop. El Girona començava a treure aigua. I tot i que ja s’arribava al descans, José Gomes va decidir substituir un migcampista defensiu molt alterat, Samu, per un altre mitjapunta, José Carlos Lazo. Més potencial. L’Almeria s’acostava cada cop més a l’àrea visitant. Juan Carlos va treure el xut de Manu Morlanes, Calavera va evitar la rematada de Sadiq i el Girona va aconseguir arribar al descans sense rebre cap gol, però el guió feia mala pinta.
I Mamadou en té una
Francisco va esperar al descans a fer entrar un central, Santi Bueno, i fer tornar Calavera al lateral. El Girona, força ben endreçat, tenia molt poca amenaça. Ho fiava tot a Mamadou Sylla, que va ser capaç de fabricar-se’n una, amb bon control i un xut que va sortir alt (59’). L’Almeria, però, ja havia fet treballar Juan Carlos. Els visitants, junts al darrere, van viure una fase de relativa tranquil·litat, dins del domini dels andalusos. I entre Juan Carlos i la defensa, liderada per Bernardo, se’n sortien bé. El colombià va treure des de la línia un xut de Corpas just abans de la vermella a Cristóforo. Cap mirament de l’àrbitre, perquè l’uruguaià va fer una acció dura però va tocar primer la pilota (78’). No va caldre pair què suposava jugar amb nou, perquè Monchu es va afegir al desgavell amb una autoexpulsió que no té cap justificació (82’).
Només quedava l’èpica. Hi va haver algun travesser, alguna acció pendent del VAR, un grapat de córners i un no parar de xuts. Tot, és clar, a l’àrea de Juan Carlos, que va contribuir a la resistència amb alguna aturada de molt mèrit. El neguit, més que mai, va valer la pena. Encara que hi hagi peatge a Saragossa.
LES VERMELLES
Ramalho paga una mala passada i l’àrbitre és sever amb Cristóforo però Monchu s’equivoca de gravetatEL CANVI DE GUIÓ
Amb deu, el Girona ja es dedica a defensar i l’Almeria comença a acumular jugadors ofensiusEL DESENLLAÇ
El monòleg dels andalusos és absolut jugant amb tres més, però l’orgull dels de Francisco els manté dempeusMINUT A MINUT
Notícies relacionades
Publicat a
Notícies
Dimarts,26 novembre 2024