opinió
L’estil senzill de Viktor Tsygankov
Les circumstàncies amb les quals ha arribat Tsygankov al Girona no han estat fàcils. La invasió del seu país, la inactivitat, la desconeixença de la lliga, de la ciutat i de l’idioma no són el millor context per adaptar-se a un nou equip. Tot i això, només li han fet falta dues titularitats per ensenyar-nos moltes de les seves qualitats: velocitat, gol, verticalitat, una esquerra precisa, capacitat d’associar-se, de picar a l’espai, de combinar en curt i trobar bones línies de passada. A més a més, tot el que fa té un sentit i ho posa al servei de l’equip per atacar l’àrea rival. El més sorprenent no són tant les seves grans habilitats, que ja ens les van avançar aquells que el coneixien en el moment del seu fitxatge, sinó l’aparent senzillesa, simplicitat i naturalitat amb la qual executa cada jugada.
Stendhal va dir referint-se a la literatura que “només les grans ments poden permetre’s un estil senzill”. Aquesta mateixa premissa la podem aplicar al futbol i resumir-la amb aquell famós aforisme cruyffista de “jugar a futbol és fàcil, però jugar un futbol fàcil és el més difícil que hi ha”, i és per aquest motiu que l’estil senzill està reservat a grans jugadors. Sembla que Viktor Tsygankov és un d’ells.