OPINIÓ
El dia que ens vam tornar idiotes
El gironí rutinari té una identitat autàrquica, o sigui, és capaç de viure en el seu món de quilòmetre zero sense necessitat d’anar més enllà. Freneu fills de Sant Gervasi, cosins d’en Xavier Trias, i ocupes de Llafranc, no tenim res a veure amb el provincianisme clàssic on es nega la complexitat de la realitat aliena, tot al contrari, el gironí prototípic tendeix a una mirada moderadament universal amb una cultura prou cosmopolita, però a l’hora de la veritat, en té prou amb la gastronomia pròpia, els paisatges de la seva infantesa, i l’olor familiar de la llar establerta als seus carrers per ser mesuradament feliç: observa l’horitzó per la finestra de l’ànima mentre arrela el cor a allò propi. Ras i curt, som de Bruce Springsteen perquè on estem còmodes és amb Els Amics de les Arts a les escales de la Catedral, llegim Julian Barnes perquè els llibres que recomanem son els d’en Josep Maria Fonalleras, i anem a veure teatre al Lliure perquè on el gaudim de veritat és a La Planeta.
Així doncs, aquest gironí que l’octubre del 2017 s’hauria conformat amb una independència delimitada al Tordera, va veure desbocada la seva autoestima ufanosa fa un any quan va situar d’una tacada el bàsquet i el futbol a l’elit. D’aquesta manera, al clàssic forà del “m’encanta com parleu, quina ciutat més bonica, teniu mar i muntanya, es viu molt bé als afores, acabeu els verbs amb ut, aquí us coneixeu tots, o el si tingués una parella de Girona viuria aquí”, s’hi va afegir el “ho esteu petant molt amb en Gasol i en Míchel”. Un moment en què el gironí modèlic deixava anar un gest autòcton de falsa humilitat, com qui no dona importància al fet d’haver transformat la ciutat en el punt on gira el compàs esportiu del territori: un petit instant d’estricta supèrbia que ens tornava lleugerament idiotes pel fet de tenir-ho tot sense haver-ho buscat. Fèiem ràbia i ho gaudíem.
En definitiva, és humà i comprensible que per un excedent poc digerible d’èxits i singularitats pròpies, els gironins ens hàgim tornat més ben parits des d’aquella nit del 19 de juny del 2022 que vam aconseguir allò necessari per passejar arreu amb el posat de qui té una identitat envejable, i de rebot, seduïm estranys pel fet d’estar de moda durant un temps prolongat en una època de tendències caduques. Dit això, estimats lectors nascuts més enllà de Blanes i Cadaqués, si en algun moment d’aquests mesos passats i dels futurs penseu que ens hem tornat idiotes, perdoneu-nos, només es torna idiota qui és infinitament feliç.