El Girona va completar contra el Nàpols el millor partit en aquesta pretemporada, i contra el rival a priori de més entitat fins ara. El joc dels de Míchel va ser fluid i la possessió, un monopoli que va ajudar els futbolistes amb millor toc i nivell d’associació a brillar i tenir més protagonisme que mai. Un dels que més ho van fer va ser Iván Martín, que va tornar a demostrar per què el tècnic de Vallecas confia tant en ell. L’altre va ser Van de Beek, que a poc a poc –encara falta camí– demostra que vol tornar a ser el futbolista que va meravellar Europa amb un Ajax demolidor el curs 2018/19, i que va despertar l’interès dels millors equips del continent en la majoria dels seus futbolistes.

A Donny van de Veek li falta ritme competitiu, ja que no mostra constància i regularitat en el joc, però se’l veu compromès i participatiu. Gesticula als companys, s’emprenya amb si mateix, aixeca el dit polze quan toca i deixa detalls per a l’esperança de tots els aficionats amb tocs d’esperó i intents d’assistència de mèrit. El gol, tot i ser en un partit amistós, va semblar alliberar un Van de Beek que va celebrar amb ràbia la diana i que veu que hi ha llum al final d’un túnel ple de contratemps en forma de lesió i pèrdua de confiança en un mateix i dels seus entrenadors. En partit oficial, l’holandès no marca des del 22 de maig del 2022, quan militava a l’Everton, cedit pel seu exequip, el Manchester United.