La sequera inesperada
El Girona necessita augmentar la producció ofensiva, en què va fer un pas endavant contra el Rayo però no es va traduir en gols
És la primera vegada amb Míchel a la banqueta que l’equip blanc-i-vermell encadena tres partits sense veure porteria
La producció ofensiva és la preocupació de Míchel en l’arrencada del Girona. El tècnic madrileny, sense un onze tipus consolidat, ha anat sacsejant un equip que defensivament ofereix prou bon nivell, però que troba a faltar més creativitat i inspiració en fase ofensiva, un dels elements més propis dels equips de Míchel. Després d’una versió molt decebedora a Mestalla, l’equip va fer un pas endavant contra el Rayo, en què tampoc va excel·lir ni de bon tros en la circulació de la pilota i el desequilibri, però com a mínim va tenir ocasions prou clares per desfer el 0-0 que els madrilenys van saber mantenir. “El potencial de l’equip és per generar moltes més ocasions”, assenyalava després Míchel. “Si hem fet 11 xuts, doncs han de ser 25. Això és el que s’ha de millorar. Si ets a zona tres i el rival està defensant, has de ser capaç de fer més ocasions.”
El Girona està xutant molt menys a porteria que la temporada passada –tota comparació amb l’excel·lent rendiment del curs anterior fa i farà mal d’ulls– i ha perdut molta pólvora. Al davant, Abel Ruiz ha destacat sempre més per la feina que per la xifra de gols; Bojan Miovski no va ni entrar al camp contra el Rayo; Danjuma no desequilibra escorat a l’esquerra, i Stuani, autor de dos gols –com Abel–, no pot resoldre-ho tot. Tot plegat ha conduït l’equip a tenir una xifra baixa de gols, amb vuit dianes en set jornades. A més de Stuani i Abel, han marcat Bryan Gil, Tsygankov, Iván Martín i Gabriel Misehouy. En les set primeres jornades de la temporada passada, el Girona havia celebrat 18 gols, deu més que els actuals. I tenint en compte que, d’aquests deu, quatre es van concentrar en un sol partit, contra l’Osasuna.
Ve de nou
L’1-4 que Cristhian Stuani va marcar en el minut 80 de la visita del Barça a Montilivi, on el conjunt de Hansi Flick va atropellar el de Míchel, és l’últim que ha marcat l’equip blanc-i-vermell. A París, va prioritzar el treball defensiu, que va estar a punt de donar-li un punt fins a la pífia final de Paulo Gazzaniga (1-0), però no va crear perill al davant. Més greu va ser la cara que va oferir a Mestalla, on es va mostrar del tot improductiu amb la pilota i va acabar castigat per dos xuts seguits de fora l’àrea que van rebotar en Juanpe. I contra el Rayo, tot i tenir ocasions clares –sobretot de Yáser Asprilla i Miguel–, el gol també es va resistir. Tot plegat, per encadenar tres partits de competició sense veure porteria, una sèrie que, amb Míchel a la banqueta, el Girona no havia viscut mai. Els gironins no havien encadenat més de dos partits amb el compte de gols nul, i només els havia passat una vegada en cadascuna de les tres temporades anteriors: en la recta final –l’últim partit de lliga regular i el primer del play-off– l’any de l’ascens; a mitja lliga el curs següent, i contra la Real i en la visita al Bernabéu, en l’excel·lent temporada passada.
L’última vegada que el Girona va encadenar tres partits sense veure porteria va ser amb Francisco, la temporada 2020/21. La sèrie va començar amb un partit de vuitens de final de copa contra el Vila-real (0-1), va continuar amb un 1-0 al camp del Mallorca (jornada 23) i es va tancar amb un 0-2 a Leganés que allunyava l’equip del play-off, abans d’un 3-3 contra el Mirandés i de començar a accelerar.
Miovski, mirant-s’ho des de la banda i amb canvis per fer
A.M.Un dels fets significatius del partit de dimecres contra el Rayo Vallecano va ser que Míchel només va fer tres canvis i que, amb l’equip mirant de trencar la sequera golejadora, Bojan Miovski no va passar de l’escalfament. El macedoni, una de les apostes –juntament amb Abel Ruiz– per cobrir el buit d’Artem Dovbyk al davant, no va ni jugar. Míchel, quan va voler posar un davanter que fixés els centrals, va preferir Cristhian Stuani, primer canvi juntament amb Arnaut Danjuma. Miovski ha tingut un aterratge molt discret a Montilivi. Va debutar al Cívitas Metropolitano (31 minuts) i al cap de quatre dies va estrenar titularitat, quan Míchel va decidir jugar amb dos puntes (amb Abel), contra l’Osasuna. Sense participació contra el Sevilla, el Barça i el PSG, l’exjugador de l’Aberdeen va ser titular (78 minuts) a Mestalla, en un molt mal partit del conjunt blanc-i-vermell.
