L’altra cara, al darrere
Buscant l’equilibri. El partit contra el Rayo Vallecano és el tercer que l’equip de Míchel acaba amb la porteria imbatuda. El balanç defensiu és prou bo, més enllà d’errors puntuals
El rendiment ofensiu és la preocupació del Girona, que al darrere ha mostrat un balanç prou positiu, en una línia amb la presència habitual de jugadors fixos la temporada passada (David López, Blind, Miguel) i la pèrdua destacada d’Eric Garcia –també va marxar Yan Couto, a qui es troba a faltar més per les prestacions ofensives– respecte a la temporada passada.
El Girona ha encaixat deu gols en set jornades, tenint en compte que en va rebre quatre del Barça i tres de l’Atlético de Madrid. L’equip acumula tres porteries a zero en set jornades, a un bon ritme. I encara perquè l’han penalitzat errors puntuals cridaners, com els comesos per Gazzaniga al Civitas Metropolitano i al Parc dels Prínceps. O els dos gols que va marcar el València, afavorit perquè Juanpe va desviar dos xuts de fora l’àrea i va deixar venut el porter argentí. La missió de Míchel és buscar l’equilibri, per dotar de més arguments ofensius sense que repercuteixi en el balanç defensiu.