Arthur Melo ja és jugador del Girona. Ho serà fins al final de la present temporada després que el club gironí i la Juventus acordessin una cessió simple fins al 30 de juny, és a dir que, en principi, la història del brasiler com a blanc-i-vermell serà de 17 partits, això si Míchel pot comptar ja amb ell a partir de dilluns en el duel contra Las Palmas; si la paperassa no ho alenteix, seran 16 els partits els que faltaran per acabar el curs. I haurà de suar la cansalada Arthur si vol treure profit de la cessió a l’entitat gironina, ja que no juga un partit oficial des del 29 de maig del 2024 en la final de la Conference League contra l’Olympiacòs. L’operació semblava un risc però el Girona només pagarà 900.000 per la cessió i Melo ve a solucionar la falta d’una figura que organitzi des del mig del camp, que generi joc, que mogui la pilota i l’equip com ho vol Míchel, i el migcampista brasiler ho pot fer perquè va sobrat d’aquestes qualitats. Tot dependrà de la voluntat i fins on voldrà arromangar-se per posar-se al servei de l’equip i absorbir en les idees del tècnic.

Arthur Melo es va formar al Grémio, club en el qual va començar a despuntar amb vint anys acabats de fer. A l’equip de la seva vida va començar a guanyar els primers títols –la Libertadores i la Recopa, els més importants– i des d’on va cridar l’atenció dels grans equips del continent europeu. I va anar a un dels més prestigiosos com és el Barça, que en va pagar 30 milions el 2018 després de ser considerat un futbolista ADN blaugrana tot i haver-se format a l’altre costat de l’Atlàntic en una posició clau en la història culer. L’aventura al Barça va durar dos anys enmig de la irregularitat i la falta d’un pas endavant que no va arribar, i els barcelonins el van incloure en una operació financera dubtosa per arreglar els números juntament amb la Juventus i Pjanic. A Torí la història per a Arthur Melo es va repetir i després de dos anys amb força oportunitats però pocs minuts ha encadenat dues cessions en les dues darreres temporades que ha aprofitat de manera diferent. La primera al Liverpool, en què va jugar només 13 minuts en un partit de Champions League, no va arribar a debutar en la Premier League i va disputar tres partits amb l’equip sub-21 per recuperar-se d’una lesió important a la cuixa que el va tenir fora dels terrenys de joc gairebé quatre mesos. En l’última, el brasiler va tornar a sentir-se important. Ho va fer a la Fiorentina capitanejant el mig del camp i arribant amb els violetes fins a la final de la Conference League, el seu darrer partit oficial –en va jugar 48 en total.

Ni el bon paper va convèncer Thiago Motta, acabat d’aterrar a la Juventus, de creure en la figura d’Arthur Melo, i és que, en la primera meitat de la temporada no ha jugat ni un partit oficial, un fet que l’obligava a sortir sí o sí durant el mercat d’hivern per aprofitar la segona meitat de la temporada i tornar a veure el futur amb més optimisme, ja que acaba contracte amb els de Torí el 2026. Potser per això, i també per l’elevat salari, impossible de mantenir per al Girona sense estar el curs vinent a la Champions –cobra uns set milions–, no s’ha lligat cap opció de compra per part gironina, que intentarà, això sí, treure tot el suc possible a una solució d’emergència –el jugador hi ha posat de la seva part renunciant a part del sou.

Melo aportarà experiència al màxim nivell –ha jugat 22 partits amb la selecció absoluta del Brasil–, tècnica i sentit tàctic i organitzatiu a un mig del camp que necessita un cervell que generi joc i enllaci amb la mitjapunta. Si Míchel aconsegueix en un temps rècord acostar el jugador a la seva millor versió, segur que el joc de l’equip i els resultats en sortiran beneficiats i el Girona estarà a prop de l’objectiu: tornar a Europa.