Quan Albert Casanovas va marcar el penal que donava el títol de campió del món a la selecció espanyola, no sabia si esbufegar alleujat o cridar d’alegria. No n’hi havia per a menys: el seu equip, en què juguen nou jugadors que, com ell, han nascut a Catalunya, havia merescut el triomf després de 60 minuts d’hoquei, va acabar jugant-se el mundial en la loteria dels penals contra un rival que semblava immortal. Com en el seu irregular camí fins a la final, Portugal va sobreviure quan ningú no ho esperava, i per poc que no s’emporta el campionat.

El duel va tenir de tot: emoció fins al límit, jugades polèmiques i moments brillants en els dos bàndols. Va colpejar primer el combinat estatal, que, més ambiciós en atac, es va plantar al descans amb un merescut 2-0. Els gols van arribar en el tram final del primer període, signats per Casanovas i Jordi Adroher en dues accions semblants: llançament llunyà desviat a prop d’Ângelo Girão, l’impermeable porter lusità. A més de dominar el control de la pilota, l’equip que entrena Alejandro Domínguez no va fer concessions al darrere i va contenir Hélder Nunes, la figura portuguesa. Res no feia pensar que la truita es giraria, com va passar en l’inici de la segona part.

Però el cas és que, en menys de cinc minuts, l’avantatge que Espanya havia aconseguit es va evaporar. Nunes va fer el 2-1 amb un llançament exterior i Gonçalo Alves signaria l’empat, mentre la selecció espanyola jugava en inferioritat després que Ignasi Adroher veiés targeta blava. “Cap dels dos gols ha vingut per una errada de relaxació. Ells juguen un quatre per quatre ofensiu molt difícil de parar”, va explicar el seleccionador espanyol. Sigui com sigui, a partir d’aleshores hi va haver una fase d’igualtat que es trencaria, 10 minuts abans del final, amb el gol d’Edu Lamas. El jugador català del Liceo, descartat pel Barça, es va acabar de reivindicar amb una acció que hauria decidit el partit si no hagués estat per l’esperpèntic final del temps reglamentari.

Faltaven 10 segons i Girão va cometre una clara falta sobre Raúl Marín per la qual va veure targeta blava. El mateix Marín va executar el tir lliure, amb el seu company del Reus Pedro Henriques sota els pals, i va fallar. En el rebot, a més, va cometre una falta sobre Diogo Rafael que, segons els àrbitres, mereixia targeta blava i que, per tant, sancionava Espanya amb un lliure directe en contra. Així va ser com, 4 segons abans del final, Hélder Nunes va disposar d’una inesperada oportunitat d’empatar que no va desaprofitar. Després de dos xuts refusats per Xavi Maliàn, i mentre sonava la botzina, el jugador del Porto va trobar la xarxa.

Res no es va moure en la pròrroga i, en la dramàtica tanda de penals, la moneda va caure del costat de qui havia fet més per guanyar. Semblava que els portuguesos se’n sortirien amb el gol de Rodrigues, el tercer de la sèrie, però l’equip estatal va reaccionar transformant els dos últims llançaments: Edu Lamas i Albert Casanovas en van ser els autors.