El final del regnat
Hoquei sobre patins. Espanya s'ha hagut de conformar amb la plata en el mundial, rere l'Argentina, tal com li va passar en l'europeu, després de dotze anys de domini abassegador
Tal com deia amb criteri el seleccionador Quim Paüls abans de l'inici del campionat del món, el títol se l'havien de discutir Espanya, que havia guanyat cinc mundials seguits, l'Argentina, Portugal i la irregular Itàlia, campiona d'Europa el 2014 a Alcobendas però que en l'anterior mundial havia tastat una pobra cinquena plaça. Els únics que es van desmarcar del guió van ser precisament els transalpins, que van repetir el cinquè lloc decebedor després de fallar amb estrèpit davant d'Alemanya en els quarts, la sorpresa més notòria del campionat jugat a La Roche-sur-Yon (França). Els teutons van fer una semifinal molt digna contra Espanya i van finalitzar en el quart lloc, tot un mèrit, amb el català Jordi Molet de segon tècnic.
Pel que fa al títol, l'Argentina va ser superior (1-6) a pesar de les absències del blaugrana Pablo Álvarez, el millor rematador del món, i del rocós Matías Pascual, també jugador del Barça. Un dels herois de la final amb dos gols, David Páez, va entrar en la convocatòria per cobrir la baixa de Pascual.
Grimalt, un baluard
Un altre element clau per a l'Argentina ha estat el porter Valentín Grimalt, foguejat aquest any amb una bona temporada al Liceo i que ha jugat a un gran nivell. A Reus 1999, quan els argentins van guanyar l'anterior títol mundial amb el gol de Gaby Cairo en la final contra Espanya, el porter era Juan Oviedo, sobre el qual es va escampar una llegenda de debilitat sota els pals, però que va fer un gran torneig.
El factor Nicolía
Un altre dels elements diferencials dels sud-americans ha estat el rendiment de Carlos Nicolía. Bàsic en la final, va viure el seus millors minuts de glòria amb una semifinal espectacular en què va desballestar Portugal. El jugador del Benfica va fer el que va voler. Fins i tot va marcar una directa per sota les cames pel pal llarg.
En clau blaugrana
Dels campions, Lucas Ordóñez, una figura, jugarà el curs vinent al Barça. Un altre, Reinaldo García, hi ha jugat els últims anys i ara militarà en el Porto. I Páez i Carlos López (38 anys) hi van marcar una època.
Aires de renovació?
Espanya, amb nou catalans i un asturià, ha perdut el regnat i ja no plasma la superioritat anterior, però encara té un equip potent que, malgrat la seva veterania –el cinc inicial té una mitjana de 34 anys i tota la selecció, de 30,2–, podria recuperar, només a curt termini i sempre en el marc d'una certa renovació, els títols. Tant Jordi Bargalló (Liceo), com Marc Gual (Barça) i Pedro Gil (Forte dei Marmi), el nucli dur, continuen sent figures en els seus equips, malgrat que és evident que viuen el tram final de les seves carreres. A més, l'Argentina, amb una mitjana d'edat superior (30,3), ha estat campiona setze anys després.
Tard o d'hora, però, el procés de rejoveniment serà necessari i s'entreveu feixuc, perquè la fornada actual és irrepetible i els rivals pugen forts. Al marge del potencial argentí amb jugadors en plenitud i més joves que els catalans com ara Nicolía (29), Ordóñez (27), Álvarez (28) i Pascual (25), Portugal té en nòmina joves acabats de sortir de l'ou –Hélder Nunes o Gonçalo Alves– que fins ara han mostrat més qualitat que els joves catalans de la seva fornada. Aquest avantatge l'han materialitzat guanyant els dos últims europeus i el darrer mundial júnior. La gran decisió, per tant, és escollir si s'aposta pel relleu, que fins ara és evident que no s'ha fet, o si s'intenta estirar una mica més la millor generació de la història, que havia aconseguit 68 triomfs i tres empats seguits des del 2003 i que acredita cinc títols mundials i set títols europeus consecutius, però que ha repetit la plata de l'europeu d'Alcobendas del 2014. L'any 2000, en la darrera gran revolució, la derrota en el mundial de Reus 1999 va servir per fer un relleu dràstic amb Catxo Ordeig de tècnic al capdavant i els resultats van ser òptims i ràpids.
David Páez anuncia la retirada com a campió del món
David Páez va ser campió a Reus el 1999 i dissabte, amb 39 anys, va repetir. Va debutar en un campionat del món d'Itàlia el 1993 i ara tanca el cercle. “Em queden uns quants partits amb Concepción i al final de l'any em retiraré. Ja no tinc cap deute amb l'hoquei sobre patins”, va explicar plorant el jugador, un dels millors de la història de l'hoquei sobre patins argentí. Els campions van ser rebuts ahir a l'estadi Aldo Cantoni de San Juan després de lluir el trofeu per la ciutat.
Notícies
Diumenge,22 setembre 2024