La diferència que separa el FC Barcelona i el BM Granollers és, ara per ara, insalvable, i va quedar, un cop més, reflectida ahir damunt la pista. Els blaugrana van aconseguir un lloc en la final de copa, on trobaran el Naturhouse La Rioja, passant pel damunt dels vallesans. Com el dia abans, en els quarts de final contra l’Osca, l’equip de Xavi Pascual no va veure perillar mai el triomf i es va imposar còmodament al seu rival. El mal tràngol del cap de setmana passat, en la final a quatre de la Champions, a Colònia, va fer molt de mal, però està més que enterrat. I encara ho estarà més aquesta tarda si qui aixeca la copa és el capità del Barça, Víctor Tomás.

Ahir, el Granollers es va veure al davant en el marcador només durant uns segons, en l’inici del partit, amb un 2-3 que, de seguida, va ser neutralitzat. De fet, a partir d’aquell moment el Barça va infringir un parcial de 0-6 que va obligar Antonio Rama a demanar el primer temps mort i va començar a marcar les distàncies. Els vallesans van pagar l’esforç de divendres, quan van haver de remuntar el partit contra el Bidasoa, i no van tenir cap possibilitat. Sis pilotes perdudes en el primer quart d’hora i l’encert inacabable de l’equip que tenien al davant els van apartar de qualsevol possibilitat de donar la sorpresa.

Valero Rivera, autor de cinc dels sis primers gols blaugrana, i Gonzalo Pérez de Vargas, infranquejable sota els pals quan el partit arrencava i encara hi podia haver igualtat en el marcador, van ser els noms propis de la primera meitat. Al descans es va arribar amb un clar 10-17 favorable al Barça, tot i que en l’últim tram el Fraikin va aconseguir encadenar tres gols seguits que semblava que podrien donar emoció a l’enfrontament. Finalment, però, les onze pèrdues que els granollerins van cometre en els primers 30 minuts, per només una del seu rival, van pesar massa.

La diferència de set gols es va mantenir durant el primers deu minuts de la segona part. El Granollers resistia, potser perquè el Barça no premia l’accelerador, i la diferència no augmentava. Aquest equilibri es va trencar, però, quan l’estat físic dels vallesans va començar a davallar definitivament. I això va passar en l’últim quart del duel. Els braços dels homes d’Antonio Rama van anar caient i, per acabar-ho d’adobar, va aparèixer l’esquerra de Valeri Lazarov. El cas és que la distància va anar pujant, sense aturador i de mica en mica, fins a acabar en el 23-37 que mostrava el marcador del Palau Municipal d’Esports de Lleó quan el rellotge es va aturar definitivament.