HELENA LLORET
JUGADORA DE LA SIRENA CN MATARÓ
“Vull gaudir d’una final a quatre inoblidable”
“He estat vuit anys fora, però el CN Mataró continua sent com una família, i la integració va ser immediata”
“El Dunaújváros és una mica anàrquic i potser és aquí on podem marcar diferències, però serà dur”
Les meves companyes ja m’han dit que sempre que juguen al Sorrall guanyen i, per tant, hi ha molt de positivisme
En plena maduresa com a jugadora, Helena Lloret (Argentona, 1992) ha tornat a La Sirena CN Mataró, el seu club d’origen, després d’haver cremat etapes en els altres dos equips de referència del waterpolo català, el CN Sabadell (2009-13) i el CN Sant Andreu (2013-17). Ha tingut una trajectòria complicada, amb un problema de salut que va arribar a posar en perill la seva vida, però ara passa per un moment molt dolç personal i esportiu, i ho vol rubricar amb un títol europeu en la final a quatre de la copa LEN, que es disputa entre demà i dissabte a Mataró. El canvi d’escenari dels partits –es jugarà al Complex Esportiu del Sorrall en comptes de la piscina descoberta Joan Serra a causa de les previsions de pluja– no li ha fet perdre el positivisme.
Roda el món i torna al Born. Va marxar del CN Mataró l’any 2009. Com veu el club gairebé una dècada després?
He estat vuit anys fora i quan he tornat sembla que en certa manera no hagin passat els anys, perquè tothom continua sent com una família. La integració va ser instantània i des del primer moment em vaig sentir molt còmoda per part de tothom, des de directius fins a jugadores. Ha estat molt bonic retrobar-me aquí.
S’ha retrobat amb altres jugadores de la seva generació, com la Ciara Gibson i la Marta Bach.
Sí, aleshores a l’equip juvenil hi havia la Ciara, la Marta, la Roser Tarragó [ara és a la Universitat de Berkeley], la Carla Graupera i també la Clara Cambray, que aleshores era molt petita. Torno aquí i em trobo les mateixes jugadores. Ha estat com un déjà-vu.
A les files del CN Sabadell ja hi va guanyar dos títols de l’Eurolliga (2011 i 2013). Què hi té de diferent aquesta final de la copa LEN amb el CN Mataró?
El CN Sabadell tenia un equip molt sòlid amb un sistema de joc molt marcat i entrenat. Era un bloc molt compacte. Al Mataró hi ha hagut força canvis, amb jugadores noves i molt més joves, i en aquest sentit hi ha molta més varietat, molta més diversitat, no està tot tan estructurat. Sincerament, els rols no estan encara tan marcats.
I personalment com ho viu?
Al Sabadell era el primer canvi. Tenia menys minuts i menys pressió, i aquí tinc més minuts i més responsabilitat, però a mi no em genera més pressió. Només em motiva perquè surtin bé les coses i poder fer una final a quatre inoblidable. Si ho disfruto sé que sortirà bé, i ho vull disfrutar.
Què els suposa que finalment els partits es juguin al Sorrall en comptes de la piscina descoberta del club tal com estava previst inicialment?
En aquest sentit hi ha molt de positivisme. Les meves companys ja m’han dit que sempre que juguen al Sorrall és quan guanyen i passen les eliminatòries europees. És a dir, que si s’ha de jugar allà és perquè s’havia de fer allà. D’altra banda, era molt bonic poder jugar una final a quatre a l’aire lliure i on juguem sempre, però amb vista de les previsions meteorològiques de pluja millor desplaçar-nos allà on es guanya.
Què en pot dir del rival de semifinals, el Dunaújváros?
És un equip una mica boig. Són molt dures, molt agressives, surten molt bé al contraatac i són molt ràpides. Són molt anàrquiques i potser és el punt on nosaltres podem marcar les diferències. Tenen jugadores que llancen molt ràpid, van al contraatac molt ràpid i no estan gaire per defensar. Nosaltres som molt fortes a la línia de 2 metres i això ho hem d’aprofitar. En tot cas, serà un rival molt dur. Serà un partit molt difícil i molt tens, però és el que toca en una final a quatre.
Com estan els ànims? Són a la fase final de la copa LEN, però potser s’esperava una mica més de resistència del CN Mataró en l’eliminatòria de quarts de final contra el CN Sabadell?
Sí, va ser una desil·lusió, perquè volíem donar la cara i intentar tractar de tu a tu el Sabadell. I tot el que sentíem i portàvem dins no es va reflectir ni en el resultat ni en les jugades que es van plantejar. Se’ns van veure més les errades i ens va faltar contundència contra un bloc molt més fet com el Sabadell. Penso que ens queda camí per recórrer per créixer com a conjunt, més cohesionat i amb els rols més marcats.
Al CN Sant Andreu era el màxim referent ofensiu. Per què va decidir canviar d’aires?
Vaig acabar la carrera de psicologia i tenia ganes de deixar de viure a Barcelona, i tornar a casa i poder muntar el meu negoci a Mataró. Em va arribar la proposta del Mataró i era un projecte que em feia il·lusió perquè hi ha molta familiaritat aquí i és molt agradable. És un moment molt dolç, perquè ja he acabat una carrera i volia estabilitzar-me allà on em sento realment bé. Tinc un local on faig tatuatges. No tinc caps i jo mateixa em gestiono el temps i els horaris, i em va perfecte. Gaudeixo molt de tot plegat.
Hi va tenir alguna cosa a veure el fet que el seu germà, en Mario, sigui el porter de l’equip masculí del CN Mataró?
No, perquè tots dos sempre hem estat bastant independents. Però és clar que és un punt a favor el fet de tenir-lo a prop. Ens portem molt bé i m’encanta veure’l cada dia per aquí.
Fins a quin punt va marcar la seva carrera la trombosi venosa i l’embòlia pulmonar que va patir el 2012?
Em va canviar la vida. Vaig estar a punt d’anar-me’n a l’altre barri i a partir d’aquí m’ho vaig replantejar tot. Em vaig dedicar al que realment m’agradava i em feia sentir viva, i era el waterpolo i dibuixar. Volia acabar la carrera de psicologia, perquè t’ajuda a créixer molt en l’aspecte personal, però el meu plantejament és dedicar-me a les coses per amor, per amor a l’art, i en aquest cas amor al waterpolo. I així ho visc ara mateix.
La tornada al Mataró ha coincidit amb la tornada a la selecció espanyola. S’ho esperava, tenint en compte el potencial de les noves generacions?
Gens. Estava dinant i vaig veure al mòbil la trucada del Miki Oca i em vaig quedar en estat de xoc. Va ser increïble. Penso que ha anat tot lligat. Arran de gaudir del que estàs fent, m’hi vaig implicar molt més i vaig extreure de mi molt més del que m’esperava. Les generacions d’ara creixen molt fortes i hi ha moltes esquerranes, però suposo que tinc alguna altra cosa a aportar i intento explotar-la al màxim.
En aquest sentit, l’europeu de Barcelona deu ser tot un repte.
M’il·lusiona molt jugar una competició tan gran com aquesta a casa, al costat de la meva gent. Tant de bo que el seleccionador continuï apostant per mi.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.