Handbol

JORDI GONZÁLEZ

PORTER DEL CLUB HANDBOL BORDILS

“Ens hem quedat amb les ganes”

“Queda l’espina que és un partit maco de jugar, amb tota l’afició al costat. Guanyar a Sarrià ja ens va donar molta moral”

“Començar la lliga al setembre ho veig força complicat. Hi ha una incertesa molt gran”

El pavelló Blanc i Verd de Bordils havia de ser, avui, el marc del Bordils - Sarrià. Un duel de la màxima rivalitat, inèdit a Plata a aquell costat del Ter i amb el 25-27 de la primera volta present en la memòria de tots els que havien d’omplir el recinte de molts que se n’haurien quedat a fora, com bé sap per experiència Jordi González (1988).

Fa una setmana que es va decidir acabar la lliga definitivament. Com ho veuen?
És una situació que potser no ens l’esperàvem, però veient al diari que en altres països i en altres esports s’anava acabant, es veia que amb el pas del temps i els partits que s’havien de recuperar... És una situació molt complicada, i tot sigui per la salut i el benestar de tothom.
En la lliga hi tenien el Màlaga, amb positius abans que la crisi s’acabés globalitzant. Hauria pogut tenir un desenllaç fatal.
Nosaltres vam jugar el nostre últim partit a la pista del Novás, i aquella jornada el Barça i el Màlaga ja no van disputar el seu partit. No sé si al principi eren tres jugadors, però després cada vegada n’haurien pogut sortir més: és un esport d’equip, amb contacte, i de la manera que s’ha transmès el virus, sort que es va poder aturar a temps.
Ara tots som experts en la matèria però al març això havia de ser una grip de quatre dies, no?
Ara fa més de quaranta dies i és una cosa que venia de la Xina amb morts i infectats, però ara veus això i ho assimiles.
Setena permanència a plata. I això que no van començar bé!
Ens hem quedat amb les ganes, suposo que com tots els equips, de demostrar-ho a la pista. Sí que vam començar fluixos en els resultats, que no arribaven. Però fa molts anys que juguem junts, sempre hem dit que som una família, i de fet amb molts jugadors a vegades ens veiem més amb els de l’equip que amb la parella [riu]. Té molt mèrit per a un equip amateur estar set anys a plata. És una llàstima no fer-ho a la pista, quan gaudeixes és jugant. Però el primer és la salut de tothom: s’havia de parar tot.
Una llàstima, sí. I més amb el partit que tenien avui al vespre.
De tots els partits, amb els companys que cada setmana com a mínim un dia fem físic ho dèiem. Tal dia jugàvem amb el Sarrià, i ens ha quedat pendent: vam anar allà i quedava el partit d’aquí, a Bordils. Et queda l’espina que és un partit maco de jugar, amb tota l’afició i tot el nostre públic de Bordils al costat.
Haver-los guanyat allà, dona més valor a la temporada? Si va suposar un punt d’inflexió...
Els partits d’abans els jugàvem bé però per un parell de detalls se’ns escapaven. La setmana abans, contra el Teucro [33-24], el vam guanyar molt bé, i guanyar també a Sarrià ja ens va donar molta moral i ganes per anar escalant llocs en la classificació.
Vostès començaven la pretemporada a l’agost. Serà possible?
En Pau Campos ja ens ha dit que haurem de començar la preparació física a casa, i a mesura que les instal·lacions esportives es vagin obrint, serà una cosa progressiva. Començar la lliga al setembre ho veig força complicat. Hi ha una incertesa molt gran i encara no sabem ni quins equips hi haurà a plata o si faran dos grups.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)