Mo Farah, la joia atlètica de la corona britànica
Mo Farah també triomfa en els 5.000 m i és coronat rei del fons europeu
Un atac progressiu en el tram final contraresta la resistència dels rivals
Jesús España acaba segon i el corredor de l'Azerbaidjan Ibrahimov, tercer
Sergio Sánchez es retira a dues voltes del final
«És fantàstic haver aconseguit el doblet en 5.000 m i 10.000 m. He jugat les meves bases, he estat molt concentrat i ho he donat tot per aconseguir la victòria»
«El meu pròxim objectiu a partir d'ara és descansar i passar més temps amb la meva família»
«Estava en més bona forma que a Göteborg, però Farah també»
«Bezabeh s'ha posat a tirar com si fos una llebre. Hauria preferit un ritme més lent per poder aprofitar la meva velocitat final»
«Quan Farah s'ha posat a esprintar ja estava molt cansat»
En l'europeu de Barcelona ja ha s'han coronat dues estrelles. Si divendres el jove francès Cristophe Lemaitre va segellar el doblet en les proves de velocitat, ahir el britànic d'origen somali Mo Farah va fer el mateix en les de fons, afegint els 5.000 m a la victòria de dimarts en els 10.000 m. Més de 38.000 espectadors el van aclamar. Un atac progressiu en les tres últimes voltes va contrarestar la resistència dels més forts. Amb aquesta tàctica es va desempallegar del madrileny Jesús España, que en l'europeu de Göteborg el va deixar amb la mel a la boca en l'esprint final. En l'arribada, España va alçar els braços de Farah certificant el relleu i reconeixent la superioritat del seu rival.
Els canvis de ritme van caracteritzar les primeres voltes. Alemayehu Bezabeh va col·locar tothom en fila índia, però superat el primer quilòmetre va venir el reagrupament. El petit corredor de l'Azerbaidjan Ibrahimov i l'irlandès Cragg van ser els altres atletes que es van deixar veure en aquest primer tram. Però la selecció definitiva va arribar altre cop gràcies a Bezabeh. El blaugrana Sergio Sánchez, que sempre va figurar a la cua del grup, va acabar optant per la retirada quan faltaven dues voltes pel final. Al corredor de Lleó la cursa se li estava fent eterna, com llarga se li ha acabat fent la temporada després d'haver jugat l'última carta en la campanya hivernal. Bezabeh també va acabar pagant el desgast de la seva gosadia. En l'última volta, les places del podi ja havien quedat definides. Ibrahimov i España, el millor estratega del combinat estatal, eren els únics que sobrevivien al ritme vertiginós del protegit de la recordista de marató Paula Radcliffe. L'últim atac, en els últims 150 m va fer obrir l'escletxa definitiva. Farah, amb fam de victòria, va obrir la boca per agafar les últimes anhelades d'aire, mentre que España només tenia forces per assegurar-se el subcampionat.
Triple corona per a Thorkildsen.
