La fórmula Ingebrigtsen
El palamosí Adel Mechaal i el seu tècnic manxec Antonio Serrano relativitzen els mètodes d’entrenament del prodigi noruec, que aspira al doblet de 1.500 i 5.000 m en el mundial que comença dissabte a Budapest
Jakob Ingebrigtsen aspira a aconseguir el doblet de 1.500 i 5.000 m en el mundial de Budapest que alça el teló dissabte. La primera temptativa a la doble corona mundial se li va escapar per ben poc l’any passat a Eugene. Va cantar victòria en els 5.000 m, però en els 1.500 m es va veure sotmès per l’esprint final del britànic Jake Wightman, absent a la capital hongaresa per lesió. El prodigi noruec ja va assolir el doble tron continental tant en l’europeu de Berlín 2018, quan encara no havia complert els 18 anys, com en el de Munic 2022. L’últim atleta a assolir aquesta fita en un mundial va ser el nord-americà Bernard Lagat, a Osaka 2007. Els registres del petit dels Ingebrigtsen i la seva determinació a l’hora d’afrontar els grans campionats han fet aflorar molta literatura atlètica sobre els seus mètodes d’entrenament, un fenomen que han intentat aclarir per a L’Esportiu tant l’atleta palamosí Adel Mechaal (1990), un dels seus rivals directes, com el seu tècnic Antonio Serrano (La Solana, 1965).
Entrenaments a mida
D’entrada, Serrano, avalat per molts anys d’experiència i que tindrà la xifra rècord de fins a vuit atletes competint en el mundial, té molt clara la seva màxima a l’hora d’entrenar: “Com a entrenador sempre intento buscar un sistema òptim per a cada atleta, veient les seves qualitats i característiques.” En aquest sentit, considera que es pot “arribar a Roma per diferents camins” i el que pot ser vàlid per a un atleta no ho és tant per a un altre. “A Adel [també a Ingebrigtsen], per exemple, li va molt bé els entrenaments en altura i aconsegueix grans pics de forma, cosa que no passa amb altres atletes del meu grup”, sentencia. Sobre l’anomenat mètode Ingebrigtsen, considera que molts d’aquests sistemes d’entrenament ja es porten a la pràctica des de fa molts anys, tot i que ara els hagin canviat de nom. “És un sistema que es fonamenta molt en el llindar aeròbic i de treball amb l’àcid làctic, i a més la competició li serveix per aconseguir un punt extra”, resumeix Mechaal. El llindar aeròbic ve marcat per un test d’esforç i serveix per millorar la resistència a còpia de setmanes treballant amb un pols determinat. “La resistència s’ha de complementar amb sessions de força a través del gimnàs i de sèries amb pujades, i així es va fent el còctel d’aquest sistema que et fa millorar”, aclareix el tècnic de La Solana.
A partir d’aquí, i quan s’aproximen les competicions importants, entra en escena un altre ingredient bàsic: l’aspecte anaeròbic. “Pots tenir molta resistència pels 5.000 o els 10.000 m, però pels 1.500 si no has treballat sèries molt agòniques que et disparin l’àcid làctic no pots aconseguir un gran estat de forma per lluitar en les finals de les grans cites”, remarca el tècnic de Mechaal i companyia. L’aspecte anaeròbic es controla a través de les mesures de lactat. “Quan fas treball aeròbic els valors de lactat són de 4 minimols, però quan fas velocitat i sèries es disparen fins a 16 o 18 minimols. Si un atleta és capaç de treballar a un ritme alt de minimols vol dir que podrà acabar una cursa molt fort. Jakob, i també ho fem nosaltres, mesura totes aquestes sèries i els tests de lactats que volem treballar en cada sessió”, explica Serrano. En aquest punt de la temporada, i amb els beneficis dels entrenaments en altura, convé tenir-ho tot molt mesurat i controlar les càrregues d’entrenament per intentar no lesionar-se. A partir d’aquí i en les grans finals també entren en joc altres factors, com el talent natural, la competitivitat o la capacitat tàctica a l’hora de moure’s i prendre decisions durant la cursa.
“Superclasse”
En tot cas, Mechaal relativitza l’anomenat mètode Ingebrigtsen. “No hi ha gaires invents. S’està demostrant que si tot fos tan senzill com aplicar el seu sistema, Noruega tindria molts altres atletes com ell, i ens hem d’adonar que en Jakob és un maleït superclasse. Els seus germans, Henrik i Filip, estan destrossats. Té una mentalitat sobrehumana, de guanyar i guanyar. El veiem al centre de Sierra Nevada durant les 24 hores del dia; el que s’entrena, el que menja, tot el que fa. No hi ha secrets, però és un superclasse”, insisteix. En aquest sentit, el migfondista català afegeix: “Està en un estat de forma que és superior a la resta. Fa el que vol i quan vol. En els últims metres, no et fa la sensació que canvia, però passa a una cadència de 190 a 195 [passes per minut] i s’escapa amb una facilitat sorprenent. Actualment és el millor atleta de la història, indiscutiblement”, etziba.
La derrota d’Eugene
Mechaal considera que Jakob Ingebrigtsen no és imbatible, però que han de confluir diversos factors perquè això passi. “En el mundial d’Eugene es va equivocar de tàctica perquè és un estadi molt obert, i va pagar el fet de comandar el grup durant tres rectes amb tot el vent en contra. Això és donar un punt d’avantatge als rivals, i Wightman va aprofitar la seva oportunitat”, explica. L’estrella noruega també va cedir la corona de 1.500 m en el mundial en pista coberta de Belgrad 2022 a mans de l’etíop Samuel Tefera, però just l’endemà de la final va donar positiu per la covid-19.
En els 5.000 m, els principals rivals d’Ingebrigtsen en el mundial de Budapest seran el campió olímpic, l’ugandès Joshua Cheptegei, i l’etíop Berihu Aregawi, que va vèncer en la Lliga del Diamant de Lausana amb 12:40.45. Com l’estrella noruega, també figura inscrit en els 1.500 i els 5.000 m el recordista estatal, el murcià Mohamed Katir.
LES REACCIONS
Kipyegon també vol el doblet després d’haver sacsejat la taula de rècords
Com Jakob Ingebrigtsen, la kenyana Faith Kipyegon intentarà assolir la doble corona de 1.500 i 5.000 m a Budapest. Kipyegon ha sacsejat la taula de rècords mundials aquest curs amb marques estratosfèriques en 1.500 m (3:49.11 a Florència), la milla (4:07.64 a Mònaco) i els 5.000 m (14:05.20 a París). A les ordres de Patrick Sang, la corredora kenyana, doble campiona olímpica (Rio 2016 i Tòquio 2021) i mundial (Londres 2017 i Eugene 2022) en 1.500 m, està assolint el zenit de la seva carrera després d’haver estat mare el juny del 2018. En els 5.000 m, Kipyegon se les heurà amb la neerlandesa d’origen etíop Sifan Hassan, que ja ha fet gala de la seva versatilitat en altres campionats i que a Budapest aspira als títols de 5.000 i 10.000 m. En les proves de velocitat i més enllà dels relleus, els aspirants a obtenir una doble corona individual (100 i 200) són els nord-americans Noah Lyles i Sha’Carri Richardson, i la jamaicana Shericka Jackson.
