Estrelles a Budapest
Adel Mechaal es fa veure sobre el tartan i es fa escoltar sovint a la zona mixta. Al juliol va brillar en el míting de Barcelona, en què va deixar clavats els seus rivals amb un canvi de ritme espectacular en els últims 300 metres, i també en el campionat d’Espanya a Torrent, quan va guanyar l’esprint final al medallista de bronze de 1.500 m en el campionat del món de Eugene, Mohamed Katir. Ara serà el torn de ratificar el seu bon moment de forma en el mundial que avui obre les portes a Budapest. Després de la seva victòria a l’estadi Joan Serrahima, Mechaal reflexionava amb un reduït grup de periodistes al voltant de la figura de Jakob Ingebrigtsen, un dels grans referents de l’univers atlètic i aspirant a la doble corona (1.500-5.000 m) a la capital hongaresa. Com ja es va publicar dijous en un article a L’Esportiu, el palamosí relativitzava sobre les innovacions en els mètodes d’entrenament de l’estrella noruega. L’atleta admetia que el petit dels Ingebrigtsen, de només 22 anys, era un fora de sèrie, capaç d’incrementar la cadència de la seva gambada amb una facilitat sorprenent quan la resta de rivals intenten superar-lo. És evident que el talent sense entrenament són focs d’artifici. Tan cert com que hi ha atletes tocats per una vareta. Dotats d’unes capacitats innates i una mentalitat guanyadora que sovint els deixa fora de l’abast dels seus contrincants. Atletes amb llum pròpia com Yulimar Rojas, Armand Duplantis, Faith Kipyegon o Karsten Warholm. Budapest alça el teló.