Richardson silencia el ‘reggae’ en la velocitat
Atletisme. L’atleta dels Estats Units trenca el domini jamaicà en l’hectòmetre femení i supera Jackson i Fraser-Pryce amb un nou rècord del campionat (10.65) en el mundial de Budapest
Acostumades a ballar al ritme de reggae, han estat puntuals les alegries de la velocitat femenina dels Estats Units en l’última dècada. Sha’Carri Richardson, de 23 anys i que es va perdre els Jocs per un positiu de marihuana, va trencar aquesta tendència amb un triomf tan sorprenent com incontestable en els 100 m del mundial de Budapest (10.65). La capacitat de la velocista texana estava fora de dubtes, però en aquesta ocasió va haver de transitar des del carrer 9, atesa la seva mala sortida en les semifinals. Tots els focus s’havien concentrat pels carrils centrals, amb l’enèsim duel entre les jamaicanes Shericka Jackson i Shelly-Ann Fraser-Pryce, però Richardson va irrompre com una exhalació pel carrer exterior per emportar-se una clara victòria i un nou rècord del campionat. Jackson va signar l’argent (10.72) i Fraser-Pryce, el bronze (10.77). El coet de butxaca, amb els seus cabells multicolors i aspirant a la seva sisena corona, es va emportar també l’ovació més sonada de la nit. El triomf de Richardson rubrica el doblet dels Estats Units en l’hectòmetre mundial, l’endemà del triomf de Noah Lyles (9.83).
Tercer or de Holloway
Abans del punt àlgid de la jornada, el nord-americà Grant Holloway havia fet valer la seva espectacular sortida i la determinació per sobrepassar els primers obstacles per segellar la seva tercera corona consecutiva en els 110 m tanques. Tot i algun petit desequilibri en el tram final, Holloway va signar el seu millor registre de l’any (12.96). El jamaicà Hansle Parchment, amb una estratègia oposada, va anar de menys a més per progressar fins al subcampionat (13.07). El podi el va completar el també nord-americà Daniel Roberts (13.09).
El concurs de disc va tenir un desenllaç espectacular. L’eslovè Kristjan Ceh, defensor del títol, va trencar la barrera dels 70 metres en l’últim intent (70,02), però el suec Daniel Stahl també es guardava la seva millor carta per la sisena temptativa i amb una canonada de 71,46 m va recuperar el tron de Doha i va establir un nou rècord dels campionats. El lituà Mykolas Alekna (68,85) es va emportar la medalla de bronze.
En triple salt, Hughes Fabrice Zango va assolir el primer or de la història per a Burkina Faso, amb un millor intent de 17,64 m. Habitual de les places d’honor, Zango, que s’entrena a França, va precedir els cubans Lázaro Martínez (17,41) i Cristian Nápoles (17,40). El prodigi jamaicà de 18 anys Jaydon Hibbert, líder de l’any amb 17,87 m i el millor en la qualificació amb 17,70 m, es va lesionar muscularment en el primer intent. En les semifinals de 400 m tanques, el noruec Karsten Warholm va marcar territori (47.09) i va servir de referència al jamaicà Roshawn Clarke, que va establir una nova plusmarca mundial sub 20 (47.34).
Bestué signa 11.25 en la semifinal
En un marc incomparable i al costat de les velocistes més ràpides del planeta, Jaël-Sakura Bestué volia oferir la seva millor versió i rebaixar la seva marca personal (11.10). No ho va aconseguir, però l’experiència de competir en una semifinal del mundial ja no li traurà ningú. Desplaçada al carrer 9, no va fer una bona sortida i es va col·locar dreta massa aviat. Va acabar en setena posició amb 11.25, tres centèsimes millor que en les eliminatòries (11.28) i que representa el seu tercer millor registre de sempre. La seva va ser la sèrie més ràpida, amb tres atletes per sota dels 11 segons i que després ocuparien tres de les quatre primeres posicions: Jackson (10.79), Ta Lou (10.79) i Richardson (10.84). Bestué vol continuar trencant barreres i escrivint nous capítols de la velocitat catalana i espanyola en els 200 i el relleu de 4x100 m. “Buscava mara personal, però marxo contenta. Les sensacions han estat bones i amb moltes ganes de córrer els 200 m “, va assegurar.
