Festa grossa a Mataró
Waterpolo. L’equip maresmenc certifica el seu segon títol de lliga amb una exhibició de rigor defensiu contra un Sant Andreu bloquejat
Mataró (2) 10 Sant Andreu (0) 4
ASSOLIM CN MATARÓ:Mariona Terré; Morell (1), Van de Kraats (4), Guiral, Sevenich (1), Keszthleyi (2), Cambray, Nogué (2), Avegno, Bertran, Espar, Claveria i Solà.CN SANT ANDREU:Martina Terré; Antón, Schuijt, A. Ruiz, Farré (1), Nona, Cordobés, Muñoz (1), Crespí, E. Ruiz (2), Palacio, Bogachenko i Lorca.PARCIALS:1-2, 1-0, 4-2 i 4-0.El 2020, en plena pandèmia, el CN Mataró va guanyar el títol de lliga sense poder-ho celebrar perquè la federació va donar per bona la classificació d’una fase regular que ni tan sols s’havia acabat. Ahir, però, la festa va ser grossa per a les de la capital maresmenca, que en una piscina Joan Serra plena a vessar van certificar la segona corona amb tota una exhibició de rigor tàctic i defensiu contra el CN Sant Andreu. En un curs complicat, sense premi en la Champions ni en la copa i amb interferències forànies, l’equip mataroní s’ha sabut refer per arribar als play-off en el millor moment i superar els seus dos grans rivals, el CN Sabadell en semifinals i el CN Sant Andreu en la final, per 2-0. Amb vuit subcampionats en el seu palmarès, l’Assolim Mataró ja disposa d’un segon títol de lliga i aquest cop sense cap tipus d’asterisc, nota al marge, ni objecció. El CN Sant Andreu, líder de la fase regular, campió de la copa i tercer de la Champions, no va oferir la seva millor versió i es va bloquejar davant del plantejament de les locals.
En la posada en escena les defenses es van imposar als atacs. Les esquerranes Sílvia Morell, pel bàndol local, i Gisel·la Farré, pel visitant, van obrir el ball, però les andreuenques van tancar el primer quart amb avantatge gràcies a un penal convertit per Elena Ruiz. En el segon quart només es va veure un gol. El conjunt mataroní, sòlid en defensa, tenia ben controlades les canoneres rivals i sortia en ràpids contraatacs, però va estar negat de cara a la porteria de Martina Terré. Fins a cinc pals es van interposar en el camí de les maresmenques en aquests minuts i només la neerlandesa Simone van de Kraats, també en una transició, va poder marcar el 2-2 amb què es va arribar al descans.
Després de la represa, el partit es va animar en l’aspecte golejador. Rita Keszthley, la protagonista del primer partit de la final, va escalfar el braç i es va entrar en una fase d’intercanvi de gols. Elena Ruiz va tornar a deixar el seu segell, Van de Kraats volava de nou en un contraatac i Alba Muñoz aprofitava un rebuig des de la boia per restablir l’equilibri. Abans d’entrar en el quart definitiu, el Mataró va fer un pas endavant i amb un revers de Vivian Sevenich, des dels 2 metres, i un penal de Keszthelyi, forçat per Van de Kraats a la contra, obria per primer cop una escletxa de dos gols (6-4). La final es tenyia encara més amb els colors mataronins després de dos gols de la santpolenca Cristina Nogué, un xut exterior per l’escaire i un altre des de la boia, quan restaven menys de 5 minuts per al final. Totes les aturades de Mariona Terré eren ovacionades per la claca local i Van de Kraats, en una acció de superioritat i amb un penal, signava el definitiu 10-4. L’afició ja ballava al ritme del Bequetero, com se celebren les festes i les victòries a Mataró.