La primera semifinal s'intuïa la més igualada. Com a mínim, la més incerta. En la segona, Nadal s'enfrontava a la revelació de la cita, el croat Ivan Dodig, que encara va plantejar més problemes dels previstos (va ser capaç de trencar dos cops el servei del manacorí) però que va haver de rendir-se a la solvència del número u, intractable en terra batuda, en què ja eleva a 33 la ratxa invicte sobre terra des de la seva última desfeta (els vuitens de Roland Garros, el 2009 contra Soderling). En el Godó, ja són 29 victòries seguides, que implica cinc títols i una sisena final seguida.

Per a David Ferrer serà la tercera en els últims quatre anys. I la jugarà després de vèncer un rival rocós, en ascensió i que el va obligar a intercanvis duríssims, Nicolás Almagro (6-3 i 6-4), que sempre ha perdut contra Ferrer (totalitza un 0-7 en contra). El murcià, tan impetuós a estones i tan letal com indica la seva nova condició de top-ten (que estrenarà demà dilluns), va obligar Ferrer a excel·lir en la restada, una de les seves armes. Així va contenir l'huracà que simbolitza Almagro, un tennista amb una potència de braç brutal però a qui li falta el punt de pausa per sobreposar-se, mentalment, en els instants determinants que decideixen els partits. Com en el vuitè joc del primer set, en què després de recuperar, en el setè joc, el trencament inicial de Ferrer (en el segon joc), no va saber mantenir el servei per dur el parcial a la igualtat desitjada. I el va cedir amb una dreta paral·lela a mitja pista, aparentment senzilla, que va enviar dos centímetres més enllà de la línia. Un error no forçat que li va costar el set.

El xabià, mostrant la confiança dels resultats i de la inèrcia d'una temporada que el situa tercer en la cursa de campions (el rànquing de l'any), és ara un tennista que no deixa escapar oportunitats. En el segon set, amb el guió a favor, no va cedir ni una sola pilota de break, i va salvar totes les situacions complicades exposant el risc que només funciona als millors. Almagro, valent en la reacció, va continuar acumulant errors, i va desendollar-se de mica en mica amb cada rèplica incontestable de Ferrer, que va fer trencament en el cinquè joc i ja va mantenir, amb enorme consistència, el servei fins al desenllaç. I amb un drive paral·lel guanyador va tancar una victòria (la 28a en aquest 2011 per a ell) que el classifica per a una altra final, la seva quarta de la temporada (en vuit tornejos disputats), la segona consecutiva contra Nadal. Sens dubte, el millor duel en terra batuda del tennis actual.