La cursa més espec­ta­cu­lar dels últims temps va tenir la rúbrica final d’un pilot com Marc Márquez, que ahir va pro­ta­go­nit­zar una de les seves grans obres mes­tres. Són incomp­ta­bles les exhi­bi­ci­ons del pilot de Cer­vera, però poques com la d’ahir al cir­cuit d’Assen. Perquè Márquez va haver de reu­nir totes les qua­li­tats pos­si­bles per endur-se una victòria més cara i dis­pu­tada que mai: des del seu talent incom­men­su­ra­ble fins a la capa­ci­tat de l’estra­teg més fi que sap en quin moment precís ha d’ata­car.

Márquez la va encer­tar gai­rebé de ple en la seva anàlisi de dis­sabte. La cursa, tal com va dir, va ser molt igua­lada, per bé que no es va deci­dir en l’última volta, com també havia vati­ci­nat, perquè va ser capaç d’obrir, mira­cu­lo­sa­ment, un forat en les tres últi­mes vol­tes. La cate­dral del moto­ci­clisme va xalar com poques vega­des d’una cursa que va aca­bar amb el segon tri­plet català en la història de la cate­go­ria reina, ja que Àlex Rins va aca­bar segon, el seu millor resul­tat a Moto GP, i Mave­rick Viñales, ter­cer. L’ante­rior tri­plet català, pro­ta­go­nit­zat, per aquest ordre, per Márquez, Pedrosa i Viñales, va tenir lloc l’any pas­sat a Brno.

La referència durant bona part de la cursa va ser Jorge Lorenzo, ven­ce­dor de les dues cur­ses ante­ri­ors, que va tenir una sor­tida ful­gu­rant des de la desena posició i es va posar segon en el segon revolt. Abans del pri­mer pas per la meta ja s’havia situat pri­mer. Márquez li va tor­nar l’avançament en la segona volta, però el mallorquí va recu­pe­rar el pri­mer lloc tot seguit amb segu­re­tat. Dar­rere seu, fes­ti­val frenètic d’avançaments, amb mani­o­bres de risc inclo­ses, com el toc de Rossi a Lorenzo a 22 vol­tes del final. A gai­rebé 200 km/h. Fins a vuit pilots inte­gra­ven el grup del davant, en el qual hi va haver movi­ments cons­tants. Això sí, Lorenzo tapava bé els forats i no per­dia el lide­ratge.

Rins va pro­ta­go­nit­zar un moment d’alt vol­tatge quan va superar Márquez a la corba 5 de la dot­zena volta i es va posar segon. Márquez va per­dre l’estrep, però no va caure i li va tor­nar l’avançament al mateix punt de la volta següent. A deu per al final, Dovi­zi­oso va superar Lorenzo per pri­mer cop. La lluita entre les dues Ducati va ser fra­tri­cida, fins que les Yamaha s’hi van posar pel mig. Viñales, en el grup però poc actiu fins lla­vors, es va posar pri­mer a vuit vol­tes del final. Márquez, atent, va superar Dovi­zi­oso i es va engan­xar a la roda de l’empor­danès. Les vol­tes se succeïen a ritme d’infart. Márquez va recu­pe­rar el lide­ratge en la volta 19, però tant ell com Viñales van tenir un ensurt en sor­tir de la traçada, per bé que van poder tor­nar al grup. Dovi­zi­oso i Rossi ho van apro­fi­tar per posar-se pri­mer i segon. Rossi assu­mia el lide­ratge per pri­mer cop a cinc vol­tes del final, però Márquez venia tot dar­rere i en el 22è gir va fer l’avançament defi­ni­tiu. Per impos­si­ble que semblés, va poder asso­lir el ritme neces­sari per obrir un forat res­pecte dels seus per­se­gui­dors (tres vol­tes segui­des en 1:34.500 o infe­rior) en les tres últi­mes vol­tes i es va garan­tir la quarta victòria de la tem­po­rada, amb la qual reforça el lide­ratge de la clas­si­fi­cació gene­ral. En la lluita pel podi, Rossi va entrar pas­sat en una corba i es va rein­cor­po­rar sisè. Això va dei­xar Viñales i Rins pràcti­ca­ment com a únics aspi­rants al podi. Rins va batre l’empor­danès amb un espec­ta­cu­lar avançament en la penúltima volta i va acon­se­guir el seu millor resul­tat a Moto GP.