L’enemic, millor a casa
Motociclisme. El duel entre Lorenzo i Márquez diumenge passat, a Àustria, va il·lustrar l’ambició d’Honda i del campió cerverí, i, de retruc, el que perdrà Ducati prescindint del balear
Algú a Honda HRC es deu fregar els ulls i les mans alhora somiant amb l’esplendorós futur esportiu que espera a la marca de l’ala daurada. Marc Márquez (Cervera, 1993) i Jorge Lorenzo (Palma, 1987) –els protagonistes del duel per la victòria a Àustria, diumenge passat– compartiran el box amb els colors de Repsol a partir del 2019. Formaran, de molt, la parella més forta del pàdoc. No debades, d’ençà de l’últim títol de Valentino Rossi el 2009, cap altre pilot encara en actiu ha estat campió de Moto GP.
El regal
De retruc, Ducati deu celebrar cada nova victòria de Lorenzo –n’ha guanyat tres de les sis últimes– sospirant pel que podria haver estat i no serà, arran de la impaciència del màxim dirigent de la firma italiana, Claudio Domenicali. La casa de Borgo Panigale és ara per ara l’únic equip que disputa la supremacia a Honda en Moto GP –una profunda crisi tècnica ha esborrat Yamaha de l’equació–, però vet aquí que l’home cridat a reconquerir els llorers de campió de les bales vermelles serà el substitut de Dani Pedrosa quan el de Castellar del Vallès es retiri en acabar el curs.
Els membres de Ducati Corse van haver d’entomar la decisió del patró, però són conscients que han fet “un gran regal” a Honda en prescindir de Lorenzo quan amb prou feines havia completat un curs i mig amb la Desmosedici (Andrea Dovizioso va trigar 71 curses a guanyar de vermell; el mallorquí, 24). Honda hauria pogut ascendir el pilot satèl·lit Cal Cruthlow per fer parella amb el 93 –com farà Ducati amb Danilo Petrucci–, però la seva jugada il·lustra l’ambició de l’equip i també la del seu cap de files. El Tro podria haver posat algun però al fitxatge d’un pilot que vindrà a sacsejar la seva bombolla a HRC, però no només no ho ha fet sinó que fins i tot prefereix tenir el 99 al costat, per tal de lluitar-hi amb les mateixes armes. “Lorenzo és perillós, cert, però ho és encara més amb la Ducati”, sosté el cerverí.
Així doncs, el duel amb armes desiguals de diumenge es reproduirà a partir del 2019 amb la mateixa artilleria en mans dels dos combatents, mentre a Ducati s’ho miren des de la trinxera.
LES DADES
Un model d’èxit
Marc Márquez, vencedor de l’Open RACC 50 el 2003, i Jorge Lorenzo, amb el suport del RACC des dels 11 anys, són dos dels màxims exponents de la “fàbrica de campions” que van engegar fa més de vint anys el RACC i la Federació Catalana de Motociclisme, amb l’empenta de l’aleshores president del club, Sebastià Salvadó, i l’enyorat Joan Moreta –mort el 2015–, membre de la comissió esportiva del RACC i “pare esportiu” de molts dels pilots catalans que han triomfat en el mundial de velocitat. Les dues institucions catalanes van crear el 1997 l’Open RACC 50, el primer maó d’una piràmide que passava pels equips RACC dels campionats català i estatal i feia possible que els més bons saltessin al mundial, gràcies també a l’associació del RACC amb l’escola Monlau d’Emili Alzamora. “Qui val, hi arriba... nosaltres només hem d’intentar fer-li el camí més planer”, era la màxima de Moreta. Sense anar gaire lluny, Marc Márquez va seguir pas a pas aquest camí. Un model que Dorna, el promotor de Moto GP, va acabar adoptant com a propi per exportar-lo arreu i trobar “campions” també en altres latituds. Això ha alentit l’impuls del planter català, i ara costa més que surtin pilots de casa.
Notícies
Divendres,19 abril 2024