MOTOR / GRAN PREMI DE LA REPÚBLICA TXECA DE MOTOCICLISME
Espargaró creix, Márquez es defensa
En una cursa dominada per Terol i marcada pel temps, el mundial s'estreny amb el segon lloc del de Granollers i el setè del de Cervera
«El segon lloc és un resultat fenomenal. Són 20 punts molt importants, sobretot combinats amb el setè lloc de Márquez. La diferència s'ha reduït a gairebé la meitat. Tots els candidats hem sortit amb goma de pluja però vist el resultat, ens hauríem d'haver arriscat»
«He fet una gran cursa remuntant des del darrere i mantenint el cap fred. Al final he patit per les rodes i havia de buscar les zones humides per refrigerar-les. En un d'aquests moviments m'he creuat amb Vázquez i m'ha tocat, però per sort no he caigut. M'he disculpat i ell m'ha passat, però en següent revolt ha anat a terra»
«Ha estat una cursa molt dura i estranya. Hi havia una gran confusió sobre l'elecció de pneumàtics i l'espatlla no estava ni al 50 per cent. No m'ha fet mal gràcies a la infiltració, però no la sentia gaire i pensava que m'acabaria fent mal. No tenia força i he fet el que he pogut, perquè era una cursa en què era molt important obtenir punts i en què caure era molt fàcil»
La incertesa d'uns entrenaments lliures fets sobre mullat no va ser res comparat amb el que va passar just abans de començar la cursa de 125cc. Semblava que seria una carrera en sec, perquè llevat del final del quart sector i la recta principal, que era moll, la resta del circuit estava sec. Però encara no tres minuts abans de les onze, hora de la sortida, va començar a ploure, la cursa va ser declarada en moll i les presses i el canvi de plans van apoderar-se de la graella. Quinze minuts més tard, pneumàtics de ratlles, gas avall i a córrer. Però ja sense pluja, i amb el circuit assecant-se a cada volta.
Vázquez primer i Márquez segon va ser el primer pas pel primer revolt, però ràpidament Nico Terol va situar-se al capdavant i, dos segons més ràpid que la resta, va marxar endimoniat cap a una victòria incontestable. Al darrere, una altra cursa, la que tenien Pol Espargaró i Effrén Vázquez lluitant pel segon lloc. I més endarrere, Marc Márquez batallant amb l'espatlla masegada i per no perdre posicions respecte a Espargaró. Amb prou feines va fer-ho –van passar-lo Rabat, Folguer, Kornfeil i Smith– i si no fos per la caiguda de Vázquez en la darrera volta hauria acabat vuitè. Un Vázquez que va haver de cedir a l'empenta de Tito Rabat, que dels més de dos segons que cedia amb Espargaró i Vázquez a 9 voltes de la fi va situar-se al seu costat a tres voltes. I a partir d'aquí, pilotatge sense fre, d'excessos i salvatge fins al tercer lloc final, amb toc inclòs amb Vázquez.