La projecció de ‘Mad Max’
El neerlandès, rampellut, valent i de passat i present precoç induït per la influència familiar del pare, la mare i el tiet, segella un curs de somni amb una exhibició magistral de dotze triomfs que l’han fet bicampió amb 25 anys
Si bé era ben clar que Max Verstappen (Hasselt, Bèlgica, 1998, però criat a Monfort, poble dels Països Baixos que ahir va fer una festassa) seria campió del món perquè acumulava un avantatge sideral assegut en el seu magnífic RB 18 de Red Bull, també és cert que, arribat el moment, el va sobtar per les circumstàncies delirants que es van viure a Suzuka. Un periodista el va avisar que segur que ja era bicampió –primer li havien dit que sí i després, que no, i, per descomptat, ja no se’n refiava– i va quedar paralitzat: “Segur?” Tot just segons després que comentés, satisfet pel triomf i prudent, que ho tenia a prop, però que encara faltava l’últim pas per fer. Paradoxes del destí d’una consecució diametralment oposada a la que va viure un any abans al Yas Marina d’Abu Dhabi, quan el desenllaç va fer un gir radical al seu favor i en contra de l’heptacampió Lewis Hamilton i el seu Mercedes el darrer dia del campionat del 2021 en una de les curses més incertes i apassionants de la història recent. Red Bull, paradoxalment, va iniciar el campionat de la superioritat amb un gran maldecap per la retirada dels seus dos pilots –Verstappen i el fidel i fiable mexicà Checo Pérez– a Bahrain en la primera cursa de l’any a causa d’un problema en el sistema de combustible. La reacció va ser fulgurant.
L’èpica a Suzuka va ser força més reposada, superada per la incertesa i fins i tot per l’embolic gairebé grotesc, però el toc inesperat, la cursa curta, la pluja i la sanció de 5 segons a Charles Leclerc (Ferrari) que va agilitzar el final de la lluita pel títol també hi van donar un toc personal i intransferible enmig del monòleg del neerlandès.
Verstappen ha passat la mà per la cara a tothom en un curs per emmarcar en què ha guanyat dotze curses de les divuit disputades, que aviat és dit, i ha pujat catorze cops al podi. És campió, de fet bicampió, perquè revalida el títol del món quan encara falten quatre grans premis per al final del campionat –els Estats Units, Mèxic, el Brasil i Abu Dhabi–, i això, a banda de ser un mal negoci per als organitzadors de la Fórmula 1, defineix la seva superioritat, el desencís de Ferrari –que també aspirava a tot i que l’ha espifiada– i la inferioritat gèlida de les fletxes de plata de Mercedes, que han fet simplement de comparsa en el camí imperial dels Red Bull en la seva pugna amb l’escuderia del cavallino rampante.
El perquè de l’àlies
L’àlies Mad Max –pel·lícula australiana d’acció del 1979 ambientada llavors en un futur (2021) d’escassetat i violència– i el lleó que du al casc i l’eslògan al qual s’adscriu –Unleash the lion (‘deslliga el lleó’)– el defineixen i són tota una declaració d’intencions. Verstappen és capaç d’intentar qualsevol maniobra per vèncer i intimidar els rivals. L’agressiu pilot nascut a Bèlgica i de nacionalitat neerlandesa tenia fusta des que era un marrec. Es va forjar a partir d’un aprenentatge espartà dirigit pel seu pare, l’expilot de Fórmula 1 Jos Verstappen, que en vuit temporades va córrer 100 grans premis, entre el 1994 i el 2003, amb dos tercers llocs com a millors resultats. La seva mare va competir en karts i el seu tiet va ser pilot de les Nascar Europa. Geni precoç, als dos anys anava en quad i als quatre va convèncer el seu pare perquè li comprés un kart. Amb 15 anys va ser campió del món i d’Europa. També es va foguejar en la Fórmula 3, un bon banc de proves.
Sempre ha estat un pilot rampellut i descarat, amb segell propi, dels que mai no aixequen el peu, dels que hipnotitzen el públic, dels que hi connecten i aixequen passions. Quan va néixer, de fet, en el lloc web del seu progenitor es llegia una profecia: “Si Max ha heretat el talent dels seus pares, ha nascut un nou pilot de F1 per al 2020.” S’hi va avançar, i el 2015, al volant d’un Toro Rosso, va debutar en el gran circ a Austràlia, amb 17 anys i 166 dies, rècord de precocitat. No va acabar. En la cursa següent, a Malàisia, es va convertir en el més jove de la història a puntuar. El 2014, però, amb 17 anys i tres dies, va córrer els entrenaments precisament del GP del Japó, on ara ha apuntalat el seu domini. Té talent, determinació i joventut per marcar una època.
LA DADA
Rècords que pot i que no pot superar
Verstappen no ha batut el rècord de Michael Schumacher, que el 2002 va ser campió quan faltaven sis curses, però té a l’abast la plusmarca de màxim avantatge de Sebastian Vettel (2013), amb 155 punts més que Fernando Alonso. Max en té 113 respecte a Pérez. També podria millorar el rècord de punts de Lewis Hamilton –413 el 2019–, tot i que llavors el mundial tenia 21 curses, una menys, i no hi havia curses esprint.
