L’EDITORIAL
L’exhibició de Verstappen
El neerlandès que va desafiar i posar fi al domini de Mercedes i de Lewis Hamilton –sis títols en el set campionat precedents–alçant el títol mundial del 2021 en un final de guió cinematogràfic, ha revalidat la corona i ha constatat que l’èxit seu i del Red Bull no va ser puntual, malgrat que les circumstàncies que embolcallen són ben diferents. Fill de pare pilot de F-1 i de mare destacadíssima al volant d’un kart, Max Verstappen portava incorporat el talent als gens, com ho demostra que en les seves tres primeres temporades en kàrting va guanyar totes les curses, que va debutar en la F-1 amb 17 anys i que el primer dia que es va asseure en un Red Bull va guanyar a Catalunya el 2016 quan en tenia 18. Ha dominat amb mà de ferro, amb dotze curses guanyades i catorze podis tot i un mal inici –retirada a Bahrain–, que ara queda en l’anècdota. Ser campió del món quan encara falten quatre curses per disputar és la dada més exemplificadora de la supremacia de l’ara ja bicampió, un pilot amb l’edat –25 anys–el talent, la desimboltura i la mecànica per marcar una època en la fórmula 1. Mercedes, amb una inferioritat mecànica manifesta, mai no ha comparegut a la lluita i Ferrari ha pagat els errors dels seus pilots, les males decisions en l’estratègia i els problemes de fiabilitat. Espifiades que responen en alguns casos a problemes estructurals més que no pas a desgràcies puntuals. Qüestions de control de qualitat en molts processos d’organització interna que han llastat les seves possibilitats, però que no entelen, ni de bon tros, l’exhibició de Max Verstappen i de l’escuderia Red Bull.