Trencant el cronòmetre.

El mallorquí, igual que tot l'equip Yamaha, va abandonar Sepang després dels segons entrenaments oficials –últim cap de setmana de febrer– preocupat. Quatre Honda i el seu company Spies van acabar al davant i, com reconeixia, calien millores per sortir en igualtat de condicions. En els entrenaments del cap de setmana passat, ja a Losail, però, el progrés va ser notable, i Lorenzo va ser capaç de portar un bon ritme durant moltes voltes. El problema: que els altres també van anar millor. La garantia del mallorquí en cursa –pocs l'igualen en la capacitat per revertir situacions ni en els finals de carrera– fa ser optimistes els seus incondicionals.

Un visió somrient que tant Pedrosa com els seus també projecten. Per al de Castellar aquesta ha estat la millor pretemporada des que és a Moto GP, tant físicament com tècnicament. La moto no és perfecta, però no sembla estar-ne gaire lluny –ell i Stoner van baixar, per primer cop en la història, dels 2 minuts a Sepang–. La seva feina aquests anys, especialment en la primera part del passat –en la segona, la Honda ja era la millor moto–, té resultats. S'ha parlat de l'embragatge i de la caixa de canvis com a raó d'aquesta superioritat, però no es passa del darrere al davant només per una variable. Pedrosa ha anat tan ràpid com Stoner i, a diferència del seu nou company, i com en ell és habitual, amb un pilotatge molt més fi i quirúrgic.

Tot el contrari que Rossi amb la Ducati. L'italià, encara repercutit de l'operació a l'espatlla, ha patit com mai abans. No per anar ràpid, sinó simplement per pilotar. Els esbufecs i les cares de preocupació l'han acompanyat aquesta pretemporada, en què acabar entre els deu primers i a menys d'un segon de les HRC ha estat el màxim per al nou vegades campió del món. Més d'hora que tard, se l'espera al capdavant, sense oblidar que en la seva primera temporada amb Yamaha, després d'un hivern molt difícil, va iniciar el campionat amb victòria –això, aquí, seria lluitar pel podi.

Una altra realitat.