Honor i glòria al mite
Valentino Rossi fa bones les sensacions i el ritme dels entrenaments i venç enguany per primera vegada. Lorenzo no el pot seguir i Márquez, que ho prova, cau i entra el quinzè
Vist el panorama, si Valentino Rossi tenia algun dia marcat al calendari era ahir. A tocar d'Urbino i en un circuit que es coneix tan bé com l'M1. Una Yamaha, la seva i també la de Jorge Lorenzo, que ja tenen entre poc i res a envejar a l'Honda.
Felicitat indescriptible la del Doctor ahir al Marco Simoncelli. Finalment, les sensacions i el domini del dissabte i de l'escalfament van tenir continuïtat en la cursa. Inicialment, en un elèctric cos a cos amb Marc Márquez i Lorenzo. Sense el cerverí, amb una passejada d'honor i glòria perquè ni el seu company d'equip, amb una goma més dura al davant, ni ningú –de nou, Pedrosa va morir en la sortida– tenien ritme per discutir-li el triomf. El tenia Márquez? Qui ho sap. El vencedor en 11 de les 12 curses celebrades fins ahir havia tingut un dissabte complicat, incapaç de trobar la línia bona en la configuració de la moto. D'aquí que, la seva empenta inicial, sorprengués fins a un cert punt.
De l'acció a la calma
Van apagar-se els semàfors i, com si d'alguna de les curses dels últims tres anys es tractés, Lorenzo va tibar des del primer revolt. Ni Rossi ni Márquez van badar, i junts i per aquest ordre van passar per meta ja amb un segon respecte a Iannone, quart. Rere seu, Dovizioso, Pol i Pedrosa, de nou condemnat a deixar-hi la pell per esgarrapar la posició a Dovizioso. Lluny, molt lluny dels capdavanters.
Un trio que, després d'un interior de Márquez a Rossi, ja en la segona volta va deixar-se d'orgues. L'italià, que sap que, al 93, li has de contestar immediatament o fas tard, va recuperar la posició i aquell teva-meva va ser un preludi de la tercera volta –de nou, Márquez passa a Rossi i Rossi li torna– i, sobretot, de la quarta. Segur de respondre però tip d'anar a remolc, Rossi va superar Lorenzo. El mallorquí el va rebatre i Rossi va contestar, una acció que es va reiterar –cinc avançaments entre tots dos en aquell gir– fins a deixar el 46 al capdavant. A 1:34 baixos, l'italià ho tenia clar i Márquez, que ho veia, va empassar-se Lorenzo a l'instant per trepitjar-li la roda. Van ser sis voltes amb tots dos descavalcant Lorenzo i anticipant un cos a cos memorable que malauradament no va arribar.
En el novè gir, entrant al quart revolt, un dels més lents del mundial, a Márquez la moto li va contradir el desig, li va negar la inclinació i, tot i provar-ho, no va poder salvar la caiguda. Lleu, lenta i anticipada, però suficient per escapçar-li qualsevol intent de remuntada –va poder arrencar la moto quan ja l'havien superat tots els pilots–. Va caure Márquez –el seu compromís i l'abandonament d'Aleix Espargaró en el darrer gir li van donar un punt, al líder– i la cursa es va destrempar.
Més enllà de la pugna de Pedrosa per contenir Dovizioso, només un increment de prestacions finals amb la goma dura de Lorenzo –a més de dos segons de Rossi quan Márquez va caure– podia aportar intriga a un diumenge que, estava marcat al calendari, era el de Rossi. Lorenzo no va treure el cap i Valentino, ferm en el propòsit, va tornar a tastar el triomf.
Catorze mesos i mig
“Estava segur que podia lluitar amb el Dani, el Jorge i el Marc. Ha estat magnífic tornar a guanyar més d'un any després de l'última vegada. Sempre treballo dur i mai em rendeixo i confio que dies com aquests poden arribar.” Certament, de l'últim triomf de Valentino Rossi, en feia catorze mesos i mig, una victòria a Assen, cursa en què Jorge Lorenzo va córrer l'endemà de ser operat de la clavícula que es va trencar el dijous, en els primers entrenaments lliures. Amb el triomf, Rossi acumula nou podis aquesta temporada i és, després de Dani Pedrosa (Brno), el segon que aconsegueix guanyar una cursa que no es digui Marc Márquez. Curiosament, l'últim triomf de Rossi a Misano, el 2009, va ser també amb Lorenzo i Pedrosa al costat. Quant al mundial, el resultat d'ahir impedeix a Márquez proclamar-se campió a Alcanyís perquè, encara que guanyés i Pedrosa no puntués, la diferència que aconseguiria seria de 99 punts amb quatre curses (100 punts) per disputar-se. Això sí, amb un podi a l'Aragó, Márquez ja podria alçar el títol a Motegi (12 octubre).
Notícies
Dijous,19 setembre 2024