DIUMENGE 25.

Palmer tenia totes condicions per ser el clàssic heroi americà, sobretot perquè es va fer a ell mateix. Nascut en una família modesta, el seu pare era cuidador del camp del seu poble, Latrobe, i li va inocular el verí del golf. El seu fill, però, el va desenvolupar d'una manera mai vista. Era un huracà amb pals de golf a les mans. Apassionat, amant del risc, per a ell cada recorregut en qualsevol camp era un tot o res. I molt sovint era tot. De seguida, sobretot des que va guanyar el seu primer Masters d'Augusta el 1958, va tenir una legió de seguidors. Una cort rendida al seu estil que li va imposar el sobrenom de The King. “Sempre vaig connectar amb la gent: va amb el caràcter de cadascú”, deia. Aquella massa enfervorida en aquell esport minoritari va cridar l'atenció dels mitjans de comunicació, i la televisió va arribar al golf per no marxar-ne mai més. I amb la televisió els patrocinadors es van multiplicar. I el golf és el que és per tot el que va passar en els anys seixanta.

El que li faltava a Palmer i al golf només era un antagonista. I va aparèixer. Jack Nicklaus, deu anys més jove, va ser el seu gran rival de l'època. El va superar i tot, i es va convertir en el jugador més gran de la història, amb 18 majors, quatre més que Tiger Woods. La rivalitat Palmer-Nicklaus (amb Gary Player de tercer en discòrdia)va ser aferrissada, però cavallerosa. Sobretot un cop retirats. El pitjor no era la relació entre ells, sinó l'actitud de la legió de fanàtics de Palmer. “En tot cas, vaig haver de defensar-me de seguidors seus, però mai d'ell”, va dir Nicklaus, que també deia: “Arnie va treure el golf de la depressió. El va portar a la modernitat, hi va fer entrar la televisió i el golf ja no va ser mai més el que era.” Que l'Os Daurat superés The King no va suposar que l'apartés de l'Olimp. Hi van continuar tots dos. Nicklaus, com el més gran. Palmer, com el més estimat.

La llegenda de Palmer mai es va apagar perquè tot el que li havia donat al golf ho va tornar al golf i a la societat. L'hospital infantil que va crear a Bay Hill és la joia de la seva corona, però no l'única. Palmer va ser sempre conscient del seu paper: “La meva vida és el golf. Tot ho dec al golf.” I quan li preguntaven quina era la qualitat més important per a un jugador de golf tenia molt clara la resposta: “Ser un gentleman.” Com ell.