“Només la casualitat pot aparèixer davant nostre com un missatge”, escriu Milan Kundera a La insuportable lleugeresa de l'ésser. No sé si en clau de missatge, però la casualitat va fer que el mateix dia que llegíem al diari la notícia de la defunció de Pepe, la popular cabra de la legió (de fet era un boc, com el seu nom indica, que va ser embolcallat amb la rojigualda abans de ser incinerat, i no és conya), a la nit sentíem Gerard Piqué anunciant des d'Albània que després del mundial del 2018 deixarà de jugar amb Espanya. Un adéu prematur, provocat per l'absurda polèmica sobre un inventat “ultratge” a una inexistent bandera espanyola “retallada”, esbombat per uns malintencionats a través de les xarxes socials i atiat per alguns mitjans espanyols. Patètic.

Ens hem passat la setmana consumint hores amb tertúlies de ràdio i televisió i emplenant pàgines de diaris amb el cas. Des d'aquí hem proclamat el compromís de Piqué amb la roja, i des d'allà s'han esforçat a fer-li la pilota. De gralla i pandereta. Per completar el pessebre, Joan Gaspart (que gran que és el Barça, que ens accepta a tots) ja s'ha postulat per convèncer el jugador que s'ho repensi: “Piqué s'ha deixat la cara i les dents per Espanya”, va declarar l'home a Radio Marca... Si pogués parlar, ni Pepe el de la legió no ho hauria dit més clar.

En rigor, l'únic que m'ha semblat oportú d'aquest episodi és la proposició no de llei presentada pel grup d'ERC al Congrés dels Diputats per suprimir l'obligatorietat dels esportistes a assistir a les convocatòries de les seleccions espanyoles que marca la llei de l'esport del 1990. Ja era hora que un partit polític es manifestés en aquest sentit! Recordem que a Espanya el servei militar va deixar de ser obligatori el 2001. En qualsevol cas, no ens fem il·lusions, perquè els primers que ambicionen jugar amb la roja són els futbolistes. Si fos necessari, hi anirien de genolls.

Però si Piqué tan fart n'està, i amb raó, no entenc (bé, sí que ho entenem, però farem veure que no) per què s'ha d'esperar dos anys a deixar la selecció? Des de l'òptica del Barça (l'única que m'interessa), que un dels nostres puntals renunciï a la selecció del seu país (quin sigui) és una gran notícia. Piqué està en un dels millors moments de la seva carrera: fresc físicament, impecable en la seva posició... No hi ha d'haver motivació més gran per a un jugador del Barça que centrar tots els esforços a guanyar Champions, lligues, mundials de clubs... O no? Engega'ls ara i llestos, Gerard!