“Als tècnics ens està sobrepassant aquesta situació. Hi ha dos partits en 48 hores i viatges pel mig. I així és impossible entrenar. I els equips milloren a través de l'entrenament, que és quan es pot treballar tàcticament.” La reflexió de Bartzokas, just després de vèncer el Brose al Palau, ha tingut moltes adhesions, que no han tardat a fustigar la nova Eurolliga per aquesta suposada càrrega de partits. Parlo de suposada perquè, amb xifres a la mà, la diferència no és tan bèstia com se'ns vol fer creure. Per exemple, el Barça Lassa va disputar 58 partits entre fase regular de la Lliga Endesa i la primera fase i el Top 16 de l'Eurolliga el curs passat. En l'actualitat, i amb la reconversió de la màxima competició, en jugarà 62 abans d'arribar al play-off. Hi ha tanta diferència per quatre partits? Ara sembla que sí, però no semblava el mateix a l'estiu quan hi va haver reunions amb entrenadors i el sistema de competició feia mesos que era conegut per tothom.

Es pot entendre la frustració del tècnic del Barça Lassa veient que, d'una plantilla que ja s'havia optat per ser reduïda–tretze, amb Lawal–, li vagin caient jugadors per lesió i tampoc li acaben arribant reforços. Però en menys d'un mes d'Eurolliga està ja vist i demostrat que, qualitativament, la competició ha guanyat en atractiu i espectacularitat. En quatre jornades, tan sols hi ha dos imbatuts i cinc amb balanç positiu i, fins i tot, els dos que encara no han guanyat (Unics i Galatasaray) han tingut possibilitats reals de vèncer. I, a banda d'això, dues dades que reflecteixen el nivell de competitivitat: el 65,6% dels partits (21 de 32) s'han decidit per un marge inferior als deu punts, i un terç d'aquests (7 de 21), per un o dos. I tot plegat, havent-hi duels de gamma molt alta en cada jornada. Per exemple, Maccabi-Barça i Olympiacòs-CSKA, en la propera. A tot canvi li cal una adaptació i és evident que, en el present curs, s'ha anat a cegues. Així que segur que tot es normalitzarà en el futur, ampliant, per exemple, les plantilles. La competició s'ho val. Sens dubte.