“Estem intentant que porti les regnes de l'equip i des d'aquesta posició de lideratge, que inspiri tota la resta.” La frase de Tom Thibodeau, des d'aquest estiu entrenador i alhora president d'operacions dels TWolves, data de fa un mes i mig, en plena pretemporada, i es referia a Ricky Rubio. Que el català rebés aquesta injecció de confiança era la millor manera d'encetar una nova etapa a la franquícia, que decididament buscava posar fi als dotze anys sense play-off, la ratxa més llarga de tota la història de l'NBA.

A punt de superar el primer quart de fase regular, a Minnesota continuen vivint el dia de la marmota. Tenen tres joves de projecció infinita –Towns, Wiggins i LaVine–, però els resultats li continuen girant l'esquena. Es troba al pou de l'oest (5-11), lluny de la zona noble. I, per bé que es va perdre cinc partits a principi de novembre per una lesió al colze, Ricky no ofereix les prestacions desitjades, ni pels galons rebuts del mateix Thibodeau ni pel salari, ja que és qui cobra més de la plantilla aquest curs (gairebé 13,5 milions de dòlars). De tothom és sabut que l'impacte del català en el joc no es visualitza tan sols en l'estadística, però sobta que els registres hagin caigut en picat. En els cinc cursos previs, mai havia anotat tan poc (6,1 punts), amb tan poc encert (32,7% en tirs de camp), i també acredita mínims en assistències (6,7), pilotes recuperades (1,6) i minuts jugats (29,9). Dades preocupants i que no exhibeixen cap progrés. Més aviat al contrari. Thibs s'ha afanyat a defensar-lo i a animar-lo perquè no desisteixi de tirar, però també té al cap injectar veterania al grup per adquirir competitivitat. El tècnic sempre ha dirigit projectes guanyadors i no li tremolarà el pols si s'ha d'anar al mercat. I les mirades ja es dirigeixen a Ricky, tot i que els TWolves poden córrer riscos excessius si el català marxa. LaVine perd potencial en cas d'actuar de base i Kris Dunn encara està verd. El del Masnou té crèdit, però ja no il·limitat. Lesions a part, d'oportunitats n'ha tingut de sobres, però l'eclosió no acaba d'arribar.