Ricky, en punt mort als TWolves

“Estem inten­tant que porti les reg­nes de l'equip i des d'aquesta posició de lide­ratge, que ins­piri tota la resta.” La frase de Tom Thi­bo­deau, des d'aquest estiu entre­na­dor i alhora pre­si­dent d'ope­ra­ci­ons dels TWol­ves, data de fa un mes i mig, en plena pre­tem­po­rada, i es refe­ria a Ricky Rubio. Que el català rebés aquesta injecció de con­fiança era la millor manera d'ence­tar una nova etapa a la franquícia, que deci­di­da­ment bus­cava posar fi als dotze anys sense play-off, la ratxa més llarga de tota la història de l'NBA.

A punt de superar el pri­mer quart de fase regu­lar, a Min­ne­sota con­ti­nuen vivint el dia de la mar­mota. Tenen tres joves de pro­jecció infi­nita –Towns, Wig­gins i LaVine–, però els resul­tats li con­ti­nuen girant l'esquena. Es troba al pou de l'oest (5-11), lluny de la zona noble. I, per bé que es va per­dre cinc par­tits a prin­cipi de novem­bre per una lesió al colze, Ricky no ofe­reix les pres­ta­ci­ons desit­ja­des, ni pels galons rebuts del mateix Thi­bo­deau ni pel salari, ja que és qui cobra més de la plan­ti­lla aquest curs (gai­rebé 13,5 mili­ons de dòlars). De tot­hom és sabut que l'impacte del català en el joc no es visu­a­litza tan sols en l'estadística, però sobta que els regis­tres hagin cai­gut en picat. En els cinc cur­sos pre­vis, mai havia ano­tat tan poc (6,1 punts), amb tan poc encert (32,7% en tirs de camp), i també acre­dita mínims en assistències (6,7), pilo­tes recu­pe­ra­des (1,6) i minuts jugats (29,9). Dades pre­o­cu­pants i que no exhi­bei­xen cap progrés. Més aviat al con­trari. Thibs s'ha afa­nyat a defen­sar-lo i a ani­mar-lo perquè no desis­teixi de tirar, però també té al cap injec­tar vete­ra­nia al grup per adqui­rir com­pe­ti­ti­vi­tat. El tècnic sem­pre ha diri­git pro­jec­tes gua­nya­dors i no li tre­mo­larà el pols si s'ha d'anar al mer­cat. I les mira­des ja es diri­gei­xen a Ricky, tot i que els TWol­ves poden córrer ris­cos exces­sius si el català marxa. LaVine perd poten­cial en cas d'actuar de base i Kris Dunn encara està verd. El del Mas­nou té crèdit, però ja no il·limi­tat. Lesi­ons a part, d'opor­tu­ni­tats n'ha tin­gut de sobres, però l'eclosió no acaba d'arri­bar.