Quan, transcorregut un terç de curs, un equip té la salvació a dos triomfs –i de moment tan sols n'ha obtingut un (1-10), ja fa més de dos mesos–, ho ha perdut tot a casa, acredita el pitjor atac (71,8 punts), el pitjor percentatge en triples (26%), és el segon que menys assistències reparteix (11,4) i el quart que més encaixa (83,4), és fàcil caure en la temptació de veure'l irremeiablement camí de LEB Or. Però dos cursos enrere (2014/15, i Pedro Martínez de preparador), l'ICL Manresa va engegar de forma similar –arribaria a situar-se 1-11– i se salvaria agònicament, guanyant a la pista del Madrid en l'última jornada. I el més rellevant, firmant un 10-12 en les últimes 22 jornades, xifres quasi de play-off. El mèrit és indiscutible, però també ho és que la plantilla que va acabar la fase regular gairebé no tenia res a veure amb la de la jornada 1. A còpia de fitxar –van utilitzar-se 22 jugadors–, l'equip va acabar fent patxoca, amb Grimau, Sakic (Cibona), Seeley (Maccabi), White (Iberostar), Fotu (Saragossa) o Rizvic.

Enguany, tot i partir amb molta inexperiència a la posició de base, el roster seduïa. I a això s'hi afegia la possibilitat de treballar junts des del primer dia de pretemporada. Tot transitava prou bé –va arribar a la final de Lliga Catalana i va vèncer a Sevilla, en la segona jornada– fins que van arribar desfetes in extremis a casa. I a la pèrdua progressiva de substància i de compromís col·lectiu, s'hi ha afegit una lesió clau, com la d'Auda. Ibon Navarro ha demostrat la seva vàlua i, per tant, les mires aniran cap a la plantilla. Zaytsev, l'últim a arribar fins ara, serà la quinzena peça a utilitzar del curs, però hi haurà més sacseig, més injecció de talent. Cal almenys un base –hi sigui o no Cvetkovic– amb punts a les mans que també exerceixi de líder a la pista i un center referent perquè Andric ha estat una decepció. L'única forma de sortir del pou ara és arriscar i fitxar, tot i que això suposi endeutar-se més. Els últims anys ho han fet així sense manies (més de 70 jugadors des del 2012) i se n'han sortit. Però això és jugar amb foc.