La pausa silenciosa
Llibreria Malpaso de Barcelona. Dos quarts de cinc de la tarda de dimecres. Andrés Iniesta és el protagonista d'un acte promocional del seu llibre La jugada de la meva vida. En una estança petita de la llibreria, tres butaques i dos caixons preparats per a sis nens. El silenci és sepulcral. Lluny de la histèria que sol acompanyar els futbolistes en qualsevol acte, es respira quietud. Tot és senzill, diàfan, poc recarregat. L'acte és breu. Els nens pregunten, Iniesta respon secundat per Ramon Besa i Marcos López, els autors del llibre. Es fa amb ordre, sense presses, ni cap estridència. Amb pausa, amb calma. La que destil·la Iniesta quan juga, la que necessita l'equip i tant ha trobat a faltar en la seva absència per lesió. La llibreria està ordenada per segells editorials, no per gèneres o autors. És un lloc diferent, especial, d'atenció personalitzada. I Iniesta s'hi sent còmode. Es nota amb la seva mirada tímida, amb la manera com interactua amb els nens buscant complicitats, amb el to de veu reposat. El futbol es juga com es viu és un llibre del savi Xavier Azkargorta. Desconec si figurava en una de les prestatgeries de les altes parets blanques de la Malpaso. Però Iniesta n'és un exemple. Viu fora de la bombolla perquè la seva zona de confort és precisament la bombolla d'allò comú. Sense llums de neó, sense exageracions ni virtuositats artificials. Al camp de futbol no fa res més que jugar amb aquesta senzillesa, de fer fàcil allò difícil amb puresa i naturalitat. La llibreria Malpaso és petita (uns 100 metres quadrats). Per això les estanteries s'enfilen cap al sostre. És una llibreria vertical per contraposició a les llibreries més clàssiques horitzontals. Una llibreria minimalista i captivadora. Com el joc d'Iniesta, minimalista, captivador, diferent. Un joc de pausa on tot sembla fer-se a càmera lenta per degustar-ne tots els detalls. La pausa silenciosa dins i fora del camp, sense exuberàncies ni artificis.