Un nas aixafat, uns ulls enfonsats i una biografia rica i refinada.

David Blatt té el nas aixafat i uns ulls enfonsats i envoltats del color de l'ànima plena que coneix la incertesa. És un entrenador que viu la vida dels homes sensats que quasi tot el que anhelen és una mica de bon vi, una mica de bon tall i una mica de bona feina en pau i tranquil·litat, un entrenador que sap que els resultats són necessaris i perillosos com les metàfores i que, si com deia el poeta d'una bona metàfora en pot néixer un mal amor, sap bé que no només d'una bona derrota sinó també d'una mala victòria en pot néixer el punt final.

Blatt dorm pla i no titubeja quan ha de treure de la rotació del Darüssafaka Furkan Aldemir per donar el lloc a Ante Zizic. No vacil·la perquè ha tingut prou entrenaments i partits per saber de primera mà que, en l'Aldemir actual, hi queda ben poca cosa del que fa dos estius va anar cap a l'NBA, entre poc i res més enllà del contracte milionari que va portar el jugador turc, la seva dona Ahsen, el seu gat Firuze cap a Filadèlfia.

I li és ben igual si Zizic, la versió millorada del que fa sis o set anys pronosticàvem d'Aldemir, és del 97 i estarà encara no sis mesos amb ell abans de fer maletes i milles cap a Boston. Blatt el vol perquè és un pivot que entén el joc simplificat del bàsquet vigent, amb instint i desig pel rebot i amb lectura per ocupar i crear espais. Que sap que una continuació no és avui una acció diferent de posar el bloqueig i que té mans per culminar-la. Que corre la transició i no s'atura si no hi ha tir, sinó que guanya la posició amb naturalitat per no trencar el ritme iniciat. Amb sentit defensiu en el joc per parelles, que no para quiet i que si bé no agafa tots els rebots sempre els toca o és a punt de fer-ho.

David Blatt fa això i dorm poc però profundament perquè, si ho hem de dir tot, torna a treballar a recer del que té recursos però ni de bon tros és favorit, la millor situació perquè els entrenadors que no fugen d'estudi trobin la metàfora ideal.