Brian Fletcher va néixer a Cockfield, comtat de Durham, on es va criar. Va morir la setmana passada, el dia 11, als 69 anys, a Camarthenshire, Gal·les, on vivia des de la seva retirada. Fletcher era genet, però no un qualsevol: era un mite dels hipòdroms. Ningú, excepte ell, ha guanyat tres vegades el Grand National de Aintree, a Liverpool.

Va començar la seva carrera als setze anys i al 1967, a lloms de Red Alligator, va acabar tercer, amb 20 anys. L'any següent, muntant al mateix cavall, va aconseguir la seva primera victòria. El dia abans havia caigut entrenant. “Ningú va pensar que pogués córrer”, va dir Macain, l'amo del cavall mes famós de tots els temps, amb el que Fletcher es va guanyar un lloc a l'eternitat. Amb el cavall irlandès va guanyar dues vegades més el Grand National. Com Fletcher, Red Rum també ha guanyat tres vegades la prova, honor que no recau en cap altre cavall . L'equí irlandès té premis com el de Personalitat de l'Any de la BBC, que no té cap animal i està enterrat en l'hipòdrom de Liverpool, al costat del pal que marca el punt d'arribada. Gran part de la seva glòria esportiva la va viure amb Fletcher a les regnes. Els seus dos primers triomfs a Aintree, per exemple, al 1973 i 1974. Per a la història de les carreres de cavalls queda la del National de 1973, quan Fletcher i Red Rum van vèncer al gegantesc Crisp, muntat per Richard Pitman, en una impressionant i inoblidable exhibició.

“Rummy i jo ens vam convertir en amics de pit”, va dir Fletcher en parlar del cavall, la mort del qual va plorar com només es plora a un amic de veritat. De fet, l'amor que els unia es va evidenciar en 1975, mentre galopaven en una carrera de tres milles a Newcastle. “Tenia encara la capacitat per al salt i la potència per competir a Aintree, però en les distàncies més curtes havia perdut cremallera”, va raonar Fletcher. “Vam quedar tercers i quan vam entrar en el recinte tancat, Macain -l'amo del cavall- em va preguntar per què no li havia pegat amb el fuet per portar-lo fins al segon lloc”. Fletcher li va respondre deixant una frase per a la història que demostra qui era i que sentia per Red Rum: “Mai abusaré de Rummy. Ha fet massa per a mi com perquè li toqui les cachas per guanyar unes quantes lliures més”.

Però la història de Fletcher va estar prop de no escriure's. L'any 1972 gairebé es mata en caure del cavall a Teeside i fracturar-se el crani. “Era com un boxador mig boig, com un borratxo vivint permanentment en un crepuscle infernal. Tenia maldecaps encegadors i perdia la memòria constantment”. Va estar inconscient quinze dies. Va trigar deu mesos a tornar a cavalcar: “En aquella època els controls no eren com ara. Si tingués la mateixa caiguda avui, no em deixarien tornar a muntar i amb raó”, va explicar ja retirat en una entrevista. L'any 1977 va patir l'última caiguda, a Uttoxeter. “Em vaig donar un cop lleig de debò i vaig conduir fins a casa per la M6. Gairebé em desmaio. Em vaig espantar de veritat. Volia seguir muntant, però el metge em va dir que una caiguda més i podia quedar-me paralitzat, o morir. Jo era jove, em sentia amb força i la decisió em va partir el cor, però ho vaig haver de fer, ho vaig haver de deixar”.

“És un dels herois no reconeguts, una d'aquestes persones que no van tenir el reconeixement que mereixien”, va dir l'excampió Peter Scudamore, que va afegir: ”Brian era un gran genet i els cavalls saltaven molt bé per a ell. No era fàcil guanyar-se la vida a les pistes del nord i havies de ser molt valent aquells dies, quan el National era una carrera molt dura”. Gerry Scott, que va guanyar la prova portant a Merryman II l'any 1960, va cavalcar contra Fletcher varies temporades i va dir: “Era un genet capaç de cavalcar en l'infern, d'una altra manera no guanyes tres vegades el Grand National”. Si no va guanyar una quarta, segurament va ser perquè es va barallar amb l'amo de Red Rum i en l'última victòria del cavall va ser Tommy Stack qui el va portar a la glòria.

En retirar-se, Fletcher va emigrar a Gal·les i va muntar una granja de 36 acres, per a la cria de pollastres i ovelles. Des d'allà veia cada any “la seva” prova. “Poso la tele i no puc deixar de plorar”, va explicar un dia. A Ga·les va morir la passada setmana l'home que va muntar a Red Rum.