Fergus Suter va néixer al número 159 de Shamrock Street, Glasgow, el 21 de novembre del 1857. Fill únic de David Suter, un picapedrer local, i la seva esposa, Catherine, mestressa de casa. Tenia una germana gran, Hannah Lemon. És probable que el nom de Suter no els digui res, però resulta que la història del futbol el recorda com la primera persona que va cobrar per donar puntades de peu a una pilota. No està malament per a un home que es guanyava la vida fent de paleta. D’aquí a un mes una sèrie de Netflix honorarà la seva memòria i la d’una generació d’escocesos que van canviar l’esdevenir d’un joc que, gràcies a ells, mai va ser el mateix. “Els professors escocesos”, els van anomenar.

L’1 de gener del 1878, Suter, amb 21 anys, es va enfrontar defensant la samarreta groga del Patrick, el seu equip, al Darwen a Barley Bank. L’endemà, el rival va ser el Blackburn Rovers a Alexandra Meadows. Deuria jugar molt bé. Acabat l’any va deixar als Jags per anar al Darwen, un dels clubs mes importants del Lancashire, al nord d’Anglaterra. Després van arribar més futbolistes de les terres altes, com ara Lowe i alguns d’altres. Bons jugadors als quals, segons recorden les hemeroteques, “se’ls donarien bones feines i llars decents”. Van jugar per al Darwen, el Blackburn o el Preston i van revolucionar a la incipient afició.

El professor Sir Tom Devine sosté, en un article publicat recentment per The Observer, que amablement em va fer arribar la meva amiga Laura, que és de Salt, viu a Londres i a la qual estimo molt: “El futbol a Escòcia es va convertir en el joc de l’home treballador per excel·lència des de la dècada dels anys 80 segle XIX. Va néixer de les comunitats industrials en auge però pobres, de l’era victoriana. Els partits del dissabte oferien una breu i emocionant fuita de les implacables i monòtones demandes de mà d’obra a les mines, les empreses, les drassanes i les fàbriques d’acer. El 1900 s’havia convertit en una moda nacional i es considerava que un de cada quatre homes al centre d’Escòcia, entre els 15 i els 29 anys, pertanyia a un club.”

I jugaven bé. Molt bé. Ells, de fet, tocaven la pilota mentre els anglesos es pegaven, gairebé literalment, per tenir-la mentre corrien com pollastres sense cap. Van ser els escocesos, veritablement, els que van inventar el pass ball.

Va ser l’estiu del 1880 quan es va complicar la cosa. Suter va marxar al Blackburn Rovers, rival local del Darwen aquells anys. El tema va provocar acusacions de professionalisme. Era evident que li havien ofert millors condicions econòmiques, cent lliures a l’any, expliquen. El canvi de samarreta de Suter va enfervorir l’afició local, ja violenta de per si, i va degenerar en una històrica rivalitat entre tots dos equips. De fet, quan es van enfrontar per primera vegada, el novembre del 1880, una invasió de camp va obligar a suspendre el partit, prèvia baralla de Suter amb un jugador del Darwen. Conseqüentment, el següent partit entre tots dos equips va ser cancel·lat; mai van tornar a jugar en una altra competició que no fos la FA CUP.

La carrera de Suter va acabar quan es va crear la lliga el 1888. Només va jugar un partit més per al Rovers, el 22 de desembre del 1888 contra el West Bromwich Albion. Més tard, va ser director de l’hotel Millstone a Darwen. Va morir a Blackpool, el 1916.

La sèrie que l’honora porta per títol The english game, consta de sis capítols i està escrita per Julian Fellowes, autor de Downton Abbey. “Potser realment hauria de dir-se El joc escocès, va suggerir Richard McBrearty, eminent historiador del futbol. I no li falta raó. De fet, set dels onze jugadors habituals del Preston North End, el primer equip que va guanyar la lliga anglesa i el doblet de copa el 1888/89, eren futbolistes escocesos. I el primer a cobrar, un paleta de Glasgow: Fergus Suter.